Pàgines viscudes La veu de l'experiència, la veu dels més grans
Vida sana, és sortir el diumenge d’excursió cap a la muntanya. Cal portar una cantimplora amb aigua i una gorra per protegir-nos del sol de migdia. Si anem a buscar bolets, cal tenir cura per “caçar-los” (com es diu ara). Jo, com no en sóc gaire entès prefereixo “caçar-los” al mercat.
Seguint amb el dia sa, hem de respirar aires purs i cal fer-ho correctament com diuen els qui hi entenen: Caminar per on toca sense trepitjar les formigues, ni tampoc donar puntades de peu a les llaunes buides que anem trobant pel camí i, molt important, dir “bon dia” a tots els qui també van a fer salut, encara que portin els auriculars a les orelles, o vagin mirant el mòbil a la mà amb perill de fotre’s de nassos.
Un cop complert un matí de vida sana, aleshores cal anar a dinar a un lloc ple de cotxes, això és sinònim que s’hi menja bé, serà un lloc típic i rústic.
Costa una mica trobar taula i seure, però quan venen a espolsar les estovalles ja pots demanar un plat de seques amb botifarra, escalivada, costelles amb all i oli, un porró de vi, postres de la casa i un “carajillu”.
Un dia sa i ben aprofitat.
