Una escola de poble

Ara que veig com pre-inscriuen els meus néts a l’escola, recordo com era la meva. Quan jo anava a l’escola, per allà els anys cinquanta, l’escola del meu poble era com el que seria ara una escola rural: hi havia un pati molt gran i tres edificis amb tres classes diferents, la de les nenes, la dels nens i la de pàrvuls. A la classe dels nens hi anàvem tots els nens del poble de totes les edats, de 6 a 14 anys. El mestre, el senyor Gironès, anava repartint feina i sovint, mentre ell explicava alguna cosa als més grans, un altre nen ajudava als més petits amb la seva lliçó. Cap a tres quarts d’onze sortíem al pati, i allà ens barrejàvem tots. Els tres mestres sempre passejaven amunt i avall i creiem que compartien parers i parlaven dels alumnes.

El que sí que recordo especialment és que dins de l’aula es feia tot en castellà, però només a dins de l’aula, perquè un cop érem fora tothom parlava en català.

Jo, com ja sabeu, vivia a pagès i els de diferents cases de pagès de la zona, que anàvem junts a l’escola, arribàvem sempre un quart abans. Nosaltres mateixos agafàvem les claus d’un armariet i obríem l’escola i, quan feia fred, enceníem l’estufa, de manera que quan arribaven la resta de companys i el mestre, la classe ja era calenta… ara seria impensable que un nens arribéssim abans a l’escola i molt menys que encenguessin una estufa!

Ara que som al mes de maig, recordo també que es fèiem el que se’n deia el “mes de maig o mes de maria”, que consistia en posar una capelleta amb la mare de Déu i, a la tarda, en acabar la classe, li dúiem flors i li cantàvem una cançó.

Hi afegeixo una foto de les poques que tinc de quan era petit, en aquell temps i a pagès poques fotos es feien. Aquesta amb uns quants amics de l’escola és una de que em porten més bons records. Fixeu-vos que un company es va posar l’americana i tot per sortir-hi. A veure si sabeu quin sóc jo!

[google_analytics_views]Aquest article s’ha vist  **count** vegades.[/google_analytics_views]