Nit de Reis

Cavalcada de reisHa passat la cavalcada lluny del meu abast. Amb tot he sentit el so de les trompetes i el gran xivarri que la gent feia al veure aparèixer els Mags. Per la mainada són moments molt emotius, i per als grans tant o més. Hom recorda la infantesa amb la innocència de creure amb els Reis…

El pare feia de sereno. Plegava de la seva feina a les sis del matí. En arribant a casa, si encara dormíem, ens anunciava que els Reis havien deixat un munt de coses par a tots. Ja podeu imaginar l’enrenou que es movia. Tots volíem sortir a veure els paquets en camisa. Fins que nos us vestiu, no hi ha res a veure- deia el pare somrient. I ja degudament vestits i arregladets anàvem al menjador a veure els Reis. Ho han deixat al peu de l’arbre – va dir el pare. Al pati hi teníem un gran arbre que ens feia ombra tot l’estiu. Cada paquetet portava escrit el nom del qui li tocava. Cercar entre tant de brogit el que et pertanyia era caòtic. Després venia aquell Oh.. o aquell Ah.. Si els regals no eren el que havíem demanat a la carta.

Malgrat tot qui més qui menys quedava content amb el regal. Solien ser coses senzilles, de poc preu, el pare amb el seu sou havia de mantenir una família força carregosa. Una “pepa de deu”, que en dèiem aleshores, Un ninot simulant la cara d’una nena repintada i de cartró que a la primera envestida li queia la pintura i quedava feta un nyap, o un carro de pagès amb dues rodes que aviat li marxaven de lloc i quedava arraconat inservible. Malgrat tot érem feliços. I el que era més bonic que crèiem en els Reis. Jo em passava tot el mati, repassant el pati no fos cas que els Reis amb la seva abundant feina no haguessin deixat alguna cosa en algun racó.

Després els temps i els anys ho esvaïren tot, i de gaudir de rebre regals, vaig passar al goig de fer-los. Una jornada però que malgrat els anys encara omple el cor de joia i de tendresa. I complau, veure com l’alegria viscuda fa molts anys, encara rebrota cada diada de Reis dins els cor de la gent de bona voluntat.

Són records que treuen el cap per la vorera de la nit de Reis i que fan que amb tot sigui, malgrat els anys , una nit curulla de màgia. Cal agrair que encara puguem gaudir d’aquest bon gust que porta en si la nit de Reis.

 

Sobre Júlia Martínez

(1923-2017 Era resident a Mollet)Sóc la Júlia Martínez i Mundet, que acaba de acomplir els 90 anys, visc a Mollet i ja fa 30 anys que gaudeixo de la meva ben merescuda jubilació. Vaig treballar 41 anys com a oficinista en una empresa de curtició de pell per a calçat de Mollet. Soc minusvàlida en grau alt, però això no ha estat mai impediment per a fer de la meva avida un goig diari. Dels anys 60 als 90, vaig formar part de la Fraternitat cristiana de malalts i minusvàlids de Barcelona i comarques. Ara reparteixo el meu temps en fer jerseis de mitja, ganxet, punt de creu, puntes a coixí, l'ordinador...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.