Els nois i noies protestaven de la injustícia de matar un noi jove que era un idealista, que lluitava per una societat més justa. Nosaltres vam aportar una altra consideració: la injustícia de fer un “consell de guerra” no havent-hi guerra, d’aplicar un “tribunal militar” a un noi que era un civil i la incongruència de que l’execució fos fent servir un horrorós instrument, el “garrote vil”.
LLEGIR MÉS »En record de Salvador Puig Antich
Amb aquestes tres línies n’hi va haver prou per anunciar un acte execrable, l’assassinat d’un noi de 26 anys. Els meus 18 anys estaven llavors plens d’angoixes. Va ser la meva primera nit fosca de l’ànima, després en vindrien moltes més, que no per conegudes i experimentades han estat menys fosques.
LLEGIR MÉS »