La Pelleria

La Teneria. Imatge de Amadalvarez  http://commons.wikimedia.org/wiki/File%3AMollet-Teneria-7025.JPGAvui he passat per davant de la Teneria (“La Pelleria”). M’ha impressionat veure que ja tant sols en queda l’espai que va suportar per mes d’un segle, tot un complex laboral . Una fàbrica d’adob de pells, que donà vida a gairebé tot el poble de Mollet.

Grans naus industrials, plenes de màquines on els obrers es passaven les hores per guanyar-se un sou que els permetia viure un xic mes dignament que no pas anys enrera. Hom tenia una feina, una família, una llar, potser algun hortet… la vida era plàcida i tranquil·la, de la feina a casa i de casa a la feina, els cap de setmana com a molt, al cinema, a veure la pel·lícula de torn i el dilluns sant tornem-hi.

Les oficines, i el que aleshores en deien despatxos, estaven instal·lades sobre d’una de les naus industrials. Tots els assumptes burocràtics passaven per aquell petit món de treball, que, entre dones i homes l’omplien cada dia a complir el seu deure de treballador

Aquestes oficines estaven dividies en sectors. Al final d’un d’ells hi ha havia el despatx del director. Tabú complert. Allí no s’hi podia entrar sense permís. Tot alt secret anava a parar allí i sols estava a l’abast de la secretària. Enderroc de la Teneria, Mollet 2012Uns grans amaris guardaven tots els documents dels esdeveniments de l’empresa tant industrials com humans. Humans vull dir celebracions de jubilacions, nous càrrecs, casaments, acomiadaments…

Em ve a la memòria la celebració de les noces d’or de l’empresa, que va noliejar un mini creuer a Mallorca per tots els treballadors, 800 persones compartint un temps d’esbarjo, un temps de treball.

Era una època en que els treballadors tenien un valor humà immens a les empreses, eren persones compromeses amb una responsabilitat intensa.

Avui, al veure la fàbrica arrasada, on només queda la vella xemeneia, com a guarda immutable del lloc, he pensat: on deuen haver anat parar tot aquell munt d’històries, de desesperacions, d’enyorances, d’alegries, de vivències que hi havia darrera la porta de direcció?

Article original, publicat al blog personal de l’autora.
Gràcies Júlia per compartir-lo al nostre blog 

Sobre Júlia Martínez

(1923-2017 Era resident a Mollet)Sóc la Júlia Martínez i Mundet, que acaba de acomplir els 90 anys, visc a Mollet i ja fa 30 anys que gaudeixo de la meva ben merescuda jubilació. Vaig treballar 41 anys com a oficinista en una empresa de curtició de pell per a calçat de Mollet. Soc minusvàlida en grau alt, però això no ha estat mai impediment per a fer de la meva avida un goig diari. Dels anys 60 als 90, vaig formar part de la Fraternitat cristiana de malalts i minusvàlids de Barcelona i comarques. Ara reparteixo el meu temps en fer jerseis de mitja, ganxet, punt de creu, puntes a coixí, l'ordinador...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.