La noia de la finestra, amb la mirada fixa cap el mar.
Hi veu un punt que s’anirà engrandint, fins poder veure la barca. Tan hi fa el peix que porti, dins la barca hi va el seu xicot… A la noia, el cor li batega com el motor de la barca… I quan la barca arribi on cal, el seu xicot baixarà con sempre el primer, descalç i ajudarà a dur la barca on cada dia queda. Ella, també descalça, correrà per damunt la sorra cap on ell l’estarà contemplant amb un somriure i els braços oberts per abraçar-la com cada dia i un petó com cada dia… que ja s’apropa el gran dia que seran matrimoni… i com cada dia, ella, des de la finestra fixarà la vista a la llunyana barca on hi és el seu home.