La nit de Sant Llorenç

Uns nebots ens van convidar a l’Anna i a mi a anar a fer una volteta pel Maresme i a berenar de peixet fregit. Va ser una sorpresa, sortim poc, i ja podeu imaginar el goig que ens va produir la convidada. Feia molta calor i feia mandra deixar el recés de casa per anar a passejar. Ens hi varem animar però, i ja de fosc amb el cotxe ens van conduir fins a Mataró.

La nit era fosca, i les llums dels establiments li donaven un cert aire d’acolliment. Per l’autopista, s’endevinava la mar a la dreta de l nostra ruta. Un paisatge idíl·lic ens va embolcallar donant-nos la benvinguda a un petit bar calat sobre la sorra mateix i amb un encís meravellós.

Desprès d’una mica de berenada, sortirem a donar un tomb per l’entorn. Llums de vaixells a la llunyania, vermells uns, verds altres, amb tot una nit molt fosca, d’una temperatura suau i molt agradable.

De cop un ‘cometa’ va creuar el cel, –Heu vist?, cridà algú. Sí, són les llàgrimes de Sant Llorenç. Avui és els seu dia. No en van ser pas massa les llums que creuaren el cel, però la nostra mirada no s’apartava del firmament , esperant tenir sort per veure’n un.

Ja pel camí de retorn, la circulació, les llums dels cotxes que anaven i venien, el soroll constant i seguit del trànsit esvaí una mica l’encís d’aquesta nit meravellosa de Sant Llorenç .

Dins nostre però hi restarà per molt temps el plaer immens d’una passejada vora mar en una nit fosca però senzillament meravellosa pel que suposa la sort que tenim de tenir qui cuida de nosaltres i ens mena vers camins de plaer sensual.

Un profund agraïment va quedar imprès dins nostre, viure uns bells moments plens d’amor no es troba cada dia. Cal raonar i donar gràcies per tot el que tenim i per tot el que ens envolta.

Un record grat i amè que ens omple de pau de joia i d’amor