Pàgines viscudes La veu de l'experiència, la veu dels més grans
Quan vaig haver de fer el servei militar al nord d’Àfrica, era època d’eufòria franquista.
A la presó militar hi havia un català que hi duia més d’un any per negar-se a jurar la bandera franquista. Jo, no volia pas fer cap petó a la bandera al moment del jurament, però tampoc quedar empresonat qui sap quant temps. Després d’estar tot una nit rumiant-m’h0, vaig decidir jugar-m’ho tot a una carta i em va sortir bé: vaig tenir molta sort, val a dir-ho, doncs ningú es va adonar que al agafar la bandera em feia un petó a la mà.
Vaig voler anar a la presó militar per explicar-li al soldat empresonat, però era del tot impossible i em va costar dues setmanes pelant patates. Però no vaig fer el petó ni dir les paraules que ja ni recordo…
Imatge de capaçalera: www.todocoleccion.net
