El jubilat que xiuxiuejava als rucs a cau d’orella

burro-catalaHola amic ruc: Com presumeixes ara que ets emblema català!, la qual cosa no m’agrada, però com moltes altres, m’ho he d’engolir. Però tu, ves a la teva i aprofita el moment. Encara que a mi no m’agradis, et prefereixo al torus hispanicus   a qui tampoc no li tinc res en contra — és pel que representa involuntàriament– , doncs ell  segur que si pogués triar, voldria el paper que tu representes en aquest moment en lloc de sortir a una plaça plena de gent i amb la bandera de la pàtria indivisible clavada al llom i anar aguantant salvatjades fins a la mort com homenatge a la fiesta que és patrimonio cultural.

No, amic ruc, tu estàs de sort i així com els teus avant-passats no ho van tenir de roses que diguem, tu et jubilaràs quan et toqui, et deixaran a un lloc on puguis anar fent la teva. No et retallaran el sou, hisenda et deixarà tranquil perquè ja ets jubilat i has complert amb el teu paper de ruc; del terreny que tens de pastura  no te’n  faran pagar el cadastre, no t’apujaran el lloguer de l’estable…, etc. etc. etc.

En fi, que mira per on, t’ha tocat la rifa per haver nascut ruc i és qüestió d’aprofitar-ho, doncs al pas que anem, potser hauràs de compartir el teu lloc a l’estable amb algun jubilat que no pot pagar el lloguer…

[google_analytics_views]Aquest article s’ha vist **count** vegades [/google_analytics_views]

Sobre Miquel Pubill

M´agrada escriure el que em passa pel cap... dibuixar, pintar...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.