Pàgines viscudes La veu de l'experiència, la veu dels més grans
Vaig néixer al barri barceloní de Sant Gervasi de Cassoles, fa molts anys era una mica poble. Tothom sortia a prendre la fresca al carrer quan feia calor. A prop de casa, hi havia una part amb molts garrofers i matolls que ningú no tallava, un lloc idoni per a les parelles que volien fer un “pecat” al capvespre.
Quan plovia i després sortia el sol, aquell terreny una mica solitari, s’omplia de gent agafant cargols. Amb el meu germà i dos cosins, en fèiem un cubell ben ple, n’hi havia per tothom. També agafàvem garrofes fins omplir-ne un sac . N’hi havia de molt dolces, però com que no érem cavalls, agafàvem uns empatxos que feien anar de bòlit a les nostres mares.
Han passat molts anys, i molt ràpid aquella zona es va anar modernitzant; carrers amples, avingudes, grans edificis i molt trànsit de vehicles.
Ara visc a un altre indret de Barcelona, però quan passo per aquells carrers, amb un trànsit que no para, costa d’entendre que en aquell lloc, hi hagués pogut haver garrofers i vegetació… Tanco els ulls i per un moment, puc veure els garrofers i sentir la cridòria que fèiem amb el meu germà i els cosins. Han passat anys. Molts.
