Pàgines viscudes La veu de l'experiència, la veu dels més grans
Reciclatge? El que fèiem la canalla dels anys 50.
Tots els papers vells que arreplegàvem eren gelosament guardats, esperant el moment de sentir la trompeta del “drapaire” anunciant el seu pas per davant de casa nostra. Llavors, aquest els pesava amb unes balances romanes:
–2 pessetes!
–Fet.
I els papers eren traspassats a algun dels sacs amuntonats damunt del seu carro atrotinat.
I a la canalla, feliç i rica amb les 2 pessetes, ens faltava temps per gastar-les en “patufets” o en llaminadures, segons les aficions de cadascú.
El dia que hi havia més sort, generalment un diumenge, passava l’home que comprava pells de conill. Eren més ben pagades que els papers. Quan la mare clavava el cop mortal al clatell del conill, més o menys un per setmana, li treia la pell i la donava al fill que per torn li tocava… no sempre el beneficiat havia de ser el mateix!
Allò sí que era reciclatge! Què se’n feien de les pells de conill i dels papers venuts? La canalla ni ens ho plantejàvem, però us asseguro que no se’n llençava ni un!
