Quan vaig néixer, la meva mare ho va passar molt malament, doncs vaig sortir amb un braç tocant-me el cap, i la llevadora va dir a la família que això era com un anunci de guerra.
La llevadora no va fer cap premonició, doncs la guerra ja feia temps que es veia venir, amb aldarulls per tot arreu.
Ja més crescut, vaig saber que mentre em batejaven a la barcelonina plaça de la Bonanova, el meu oncle li va dir al meu pare : “mira si és important el teu fill que a fora estan tirant petards”.
Els petards, eren trets i tothom va sortir a corre-cuita de l’església que no va trigar a treure foc pels quatre costats fins quedar en ruïnes amb la cridòria dels “incontrolats”. Les forces d’ordre, segons deien, restaven aquarterades en una més que mala decisió.
Molta gent deia que amb moltes desencertades decisions del govern a tot arreu, no van fer altre cosa que obrir les portes a la victòria franquista.