Anar a arreplegar un nen.

Sabeu a què se’n deia “anar a arreplegar un nen”?

La meva àvia, Elvira Bosch  de Can Boulous de l’Esparra, es va casar amb el meu avi i va venir a viure a la casa pairal, a Can Mateu de Vilobí.

A part de portar la casa, la meva àvia era el que ara és una llevadora. Quan anava a assistir a un part, deien que havia anat a arreplegar un nen!

Es veu que era molt bona. Venien a buscar-la de tots els masos del voltant, de Vilobí i també de Brunyola i potser algun de més lluny i tot. Normalment hi havia d’anar a peu i alguna vegada, si hi havia sort, la venien a buscar amb una tartana.

Recordo que  l’hereu de casa explicava que no se n’hi havia mort mai cap, tota una gesta en aquells temps!

A més, l’àvia era qui es cuidava de la salut de tota la família. Recordo a casa una calaixera ben plena de potingues i bàlsams i un tros de terra dedicat exclusivament a les plantes medicinals.

Va ser una sort tenir una àvia com ella! Avui,  tinc un fill farmacèutic, no sé si això ho pot haver heretat d’alguna manera de la seva besàvia… qui sap!

[google_analytics_views]Aquest article s’ha vist **count** vegades.[/google_analytics_views]