Pàgines viscudes La veu de l'experiència, la veu dels més grans
Per coses del destí, els vaig conèixer, em van convidar a la seva llar i jo m’hi vaig presentar amb un ram de flors. Al entrar a la casa, vaig notar dintre meu una gelor impressionant, tot era negre, les persianes avall, el sol no hi podia passar, els mobles també eren negres, i jo, amb les meves flors. No sabia què dir. Déu! Allò era una llar morta. Ells, mig adormits, estaven estirats al sofà.
Alló no era normal, de sobte una llum em va il·luminar. Per Deu! Si estan drogats!. Mai havia tingut contacte amb el món de la droga. Vaig decidir ajudar-los i ens varem fer amics. Venien a casa, els estimava com si fossin fills meus. Per fi, un dia decidiren d’anar a un centre. En van sortir molt macos. Al cap d’un mes però, tornen a caure al parany. I seguiren 4 intens més de sortir-ne. L’últim en una masia allunyada del poble. Ella s’hi va quedar i ell mai va entendre la bona decisió de la noia. Em venia a casa plorant… El vaig acollir, jo l’estimava com un fill, el consolava. No va entendre mai que ella li digués: –No vull un company de droga. Jo m’hi quedo.
Cada dia venia, anàvem a la platja, m’acompanyava fins a l’aigua i no amb deixava per res. M’estimava com una mare. Va decidir reformar la seva llar, va deixar el parany i se’l veia feliç. A l’ església, vora de casa, hi havia un capellà que els ajudava molt i a mi m’informava de com els havia de tractar.
La noia va sortir de la masia, feliç i va trobar feina a un restaurant. Amb ell varen ser amics. Jo resava perquè sempre tenia por que tornés a caure al pou fosc…
Vaig anar de vacances, la noia em telefonava i altres vagades ho feia jo. Un dia, mentre prenia el sol, rebo una trucada que em diu: –L’Àngel ha volat al Més Enllà. El varen trobat estirat al terra, a les fosques, cosa que ell no suportava. Ella va deduir que era una venjança dels camells perquè ell ja no volia vendre més merda. Els qui en viuen, ho arreglen així…
Pensant en ell, un dia davant del meravellós mar, de sobte vaig tenir la necessitat descriure un poema… Aquí el deixo:
L’Àngel ha volat
Al Mes Enllà ?. Es un misteri que tan sols Deu sap !
Tu, vas passar per la vida, sense ganes de fer res, sense cap il·lusió ni alegria, amagant els teus sentiments, perquè tu si que els tenies i ni tan sols els vas valorar.
Tu, Àngel eres inquiet, sensible i amb una gran bondat, no sabem el perquè vas escollir una vida destructiva, que res de bo et podia portar…
Tu, vas triar de viure una existència fàcil, sense esforçar-te per res, ni volies profunditzar en lo meravellós que és viure amb senzillesa, amor i verdadera amistat.
Tu, has triat ‘’anar-te’n, mai sabrem el perquè, doncs els qui et tractaven et trobaven ben plantat, tenies una casa, uns amics, uns pares i germans que potser no et van comprendre però t’estimaven i et volien ajudar.
Tu, Àngel has escollit ‘’anar-te’n, ningú compren el perquè. És un misteri, és un secret, que romandrà entre tu i aquest Deu que t’ha rebut, n’estic segura, tendrament i molt amorosament.
El teu nom és Àngel i des del Més Enllà, podràs fer el que no has fet en aquests lloc terrenal, donar alegria i esperança als teus germans que estan de pas en aquest planeta, i com tu, han caigut al parany…
Jo sempre et recordaré .Mercè, 1989
