Pàgines viscudes La veu de l'experiència, la veu dels més grans
Una galleda i 1 pesseta era tot el que feia falta per tenir una bona nevera. Ah! i les cames lleugeres per arribar a la Plaça de Vendre, on hi havia la màquina de fer gel, situada al soterrani, al menys a Sabadell. Sempre hi havia cua esperant que l’aigua convertida en barres de gel sortís ben recte de la màquina.
Llavors, l’encarregat de la feina, amb mono blau i botes impermeables, feia la cerimònia de partir la barra en trossos quadrats que costaven 1 pessetona cada un i que eren gelosament portats a casa per refredar les begudes i protegir els aliments més delicats. Tot un luxe…
L’endemà, la mare tornava a recordar: –S’ha d’anar a buscar el gel!
De passada, ja s’entrava a la lleteria per agafar el sifó que tindria l’honor de refredar-se dins la galleda que feia de nevera, una de les grans comoditats dels anys 50…
