Les vacances dels anys 40

Aquest estiu passat, mirant la quantitat de gent que omple les platges gaudint de l’aigua i sorra, fent castells, menjant-se un gelat, etc. etc. etc., em va venir a la memòria un record ja molt llunyà.

Quan era petit, pels anys 40 del segle passat, les vacances d’una gran majoria, es resumien en estar-se, els homes una setmana al balcó o finestra de casa amb el mallot blanc i mirant la gent que passava pel carrer. Les dones, com sempre: anar a plaça, la cuina i les feines de casa. Els homes, no feien res a casa, ells ja anaven a treballar.

A la platja, hi anàvem com a molt, un parell de cops  l’any, carregats amb el dinar dins el cistell de vímet que havia estat de la iaia.  Si l’aigua del mar no era freda, a remullar-nos una mica i prou, doncs pocs sabíem nedar.  Després, a dinar, asseguts damunt la tovallola, la truita de patates amb una mica de sorra, la gasosa fresca comprada al “xiringuitu” i fruita.

Ben dinats, cap a casa, acalorats dins el tramvia ben ple gent suada afanyats per agafar bitllet, no fos cas que el revisor pugés i l’armés;  com feia el cobrador  que s’emprenyava si algú no entenia el que deia “joder, que estoy hablando en español…!”.

Així eren les vacances de molta gent,  pels anys quaranta del segle passat…