Uns consells mèdics molt antics, però actuals

Com ja he explicat més d’una vegada, de petit vaig viure als Prats del Rei, un poblet de l’Alta Anoia, i una mica més gran, quan ja era adolescent, hi anava a passar l’estiu. M’estava en una casa molt antiga que en deien Cal Metge Vell perquè hi havien viscut el meu besavi i el meu rebesavi que havien estat metges del poble.

A la casa hi havia llibres de Medicina molt antics, alguns fins i tot escrits en llatí i relligats amb pell. Fullejant-los vaig descobrir que en un d’ells, a la contraportada, hi havia un escrit fet a mà del meu besavi, el Doctor Pere, que és com li deien al poble. Li coneixia la lletra per cartes seves que havia llegit.

Era una poesia titulada “Consejos para una vida sana” i deia així:

“Vida honesta y arreglada,
usar de pocos remedios
y poner todos los medios
de no alterarse por nada.

La comida, moderada,
ejercicio y distracción,
no tener aprensión,
salir al campo algún rato,
poco encierro, mucho trato
y continua ocupación.”

Em va sorprendre que el meu besavi fes dècimes. Me la vaig aprendre de memòria i més d’una vegada l’he recitat als meus fills i nets. Molts anys després vaig descobrir que la poesia no era del meu besavi. La deuria treure d’un llibre del Dr. Letamendi, famós metge i professor català del segle XIX, autor de grans obres mèdiques, que a Barcelona té una plaça i un carrer amb el seu nom. Al meu besavi li deuria agradar i la va copiar.Però la poesia encara és més antiga. El Dr. Letamendi la cita amb elogis en un dels seus llibres però l’havia tret, canviant alguna paraula, del poeta Francisco Gregorio de Salas (1726 – 1808).

Sorprèn que aquests consells tan antics, siguin útils en l’actualitat.

Potser el més difícil de complir, per culpa de la crisi, és el de “vida arreglada”, que vol dir sense problemes econòmics. També sorprèn que un gran metge com Letamendi aconsellés “usar de pocos remedios” i que, quan encara no es coneixien ni el colesterol ni els triglicèrids, aconsellés “la comida, moderada”. Està molt bé això de “no tener aprensión”, o sigui, no viure carregats de manies i pors per la salut.

Però el millor consell per als qui estem jubilats i tenim una certa edat és:

… poco encierro, mucho trato
y continua ocupación.

L’hauríem d’adoptar com a lema.