Inici » Pàgines d'estudi » Una escola de poble
Alguns companys d'escola. Anys 50 a Vilobí d'Onyar
Alguns companys d'escola. Anys 50 a Vilobí d'Onyar

Una escola de poble

Alguns companys d'escola. Anys 50 a Vilobí d'Onyar

Ara que veig com pre-inscriuen els meus néts a l’escola, recordo com era la meva. Quan jo anava a l’escola, per allà els anys cinquanta, l’escola del meu poble era com el que seria ara una escola rural: hi havia un pati molt gran i tres edificis amb tres classes diferents, la de les nenes, la dels nens i la de pàrvuls. A la classe dels nens hi anàvem tots els nens del poble de totes les edats, de 6 a 14 anys. El mestre, el senyor Gironès, anava repartint feina i sovint, mentre ell explicava alguna cosa als més grans, un altre nen ajudava als més petits amb la seva lliçó. Cap a tres quarts d’onze sortíem al pati, i allà ens barrejàvem tots. Els tres mestres sempre passejaven amunt i avall i creiem que compartien parers i parlaven dels alumnes.

El que sí que recordo especialment és que dins de l’aula es feia tot en castellà, però només a dins de l’aula, perquè un cop érem fora tothom parlava en català.

Jo, com ja sabeu, vivia a pagès i els de diferents cases de pagès de la zona, que anàvem junts a l’escola, arribàvem sempre un quart abans. Nosaltres mateixos agafàvem les claus d’un armariet i obríem l’escola i, quan feia fred, enceníem l’estufa, de manera que quan arribaven la resta de companys i el mestre, la classe ja era calenta… ara seria impensable que un nens arribéssim abans a l’escola i molt menys que encenguessin una estufa!

Ara que som al mes de maig, recordo també que es fèiem el que se’n deia el “mes de maig o mes de maria”, que consistia en posar una capelleta amb la mare de Déu i, a la tarda, en acabar la classe, li dúiem flors i li cantàvem una cançó.

Hi afegeixo una foto de les poques que tinc de quan era petit, en aquell temps i a pagès poques fotos es feien. Aquesta amb uns quants amics de l’escola és una de que em porten més bons records. Fixeu-vos que un company es va posar l’americana i tot per sortir-hi. A veure si sabeu quin sóc jo!

Fotografia de l’arxiu personal de  l’ autor

Aquest article s’ha vist  420 vegades.

Sobre Miquel Bou i Grèbol

Vaig néixer a Can Mateu, una casa de pagès de Vilobí d’Onyar el 1947, d’on era el petit de vuit germans. Vaig viure a pagès fins que vaig anar a treballar a Santa Coloma de Farners on m'hi vaig casar i tenir fills. He treballat de fuster ebenista i en la venda de mobles fins que m'he jubilat. La jubilació m’ha tornat a acostar a la terra: ara cultivo un hort.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *