Un gall de ferro

El gall de ferro, és al punxa més alta de la torrassa. El gall de ferro, gira segons bufa el vent.

Al cim, on és ell, ningú no alça el cap per mirar-lo, doncs ara està molt rovellat  i ja tothom sap d’on bufa el vent.

Un gall de ferro que no canta, rovellat i que ja no gira segons bufa el vent, no cal que s’estigui a dalt de la torrassa, solitari: oblidat.

Potser si el gall de ferro ho hagués volgut, una fada l’hauria transformat en un gall amb plomes i cresta i ara, tothom li agrairia el seu cant matiner anunciador que cal llevar-se i anar per feina.

Però ell, va voler ser dalt de tot, ser important, de ferro,  es va creure infinit.. Ara, està oblidat i tan rovellat que la força del vent ja no el pot fer girar per veure d’on bufa, i si un dia el treuen per fer una torrassa més moderna, ningú no s’adonarà que ja no hi és.

Trist destí de qui es creu indestructible.

Sobre Miquel Pubill

M´agrada escriure el que em passa pel cap... dibuixar, pintar...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.