Terra de pas…

Benvingut siguis:

Et deixaré casa meva mentre s’arregla la teva.

No me la mal trepitgis, pensa que nosaltres tenim costums diferents fins i tot pensaments diferents i cal que ho respectis com faria jo a casa teva. Dona les mans i un somriure a qui t’ofereix la seva llar i quan retornis al teu niu, recorda’m com a un amic a qui no li deus res.

Diuen que la nostra és terra de pas… si t´hi vols quedar, cal que l’estimis com es mereix. Si no pot ser així, segueix el teu camí.

Imatge de capçalera de Julia Freeman-Woolpert a freeimages.com
Aquest article s’ha vist  73 vegades.

Sobre Miquel Pubill

M´agrada escriure el que em passa pel cap... dibuixar, pintar...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *