Inici » Pàgines d'oficis i de feina » Santa Llúcia, festa de les modistetes
Diada de Santa Llúcia, festa de les modistetes
Barcelona 13/12/1935 . Un dels moments de la festa al passeig de Fermín Galán [actualment passeig de Lluís Companys]. Arxiu Fotogràfic de Barcelona

Santa Llúcia, festa de les modistetes

Antigament, el 13 de desmebre, era una diada molt celebrada, en especial per les modistetes (les nenes modistes). Les mares enviaven a les filles a la modista per aprendre a cosir. Si una noia volia ser ben mirada havia de passar per un cosidor. Aprenien el “corte” tallar i cosir vestits amb patrons de paper. Cada mestra modista tenia el seu grup de noies aprenents. Es considerava Santa Llúcia com a patrona de les modistetes. Es feia una gran festa, sortien al carrer ben engalanades i ben posades, lluint els vestits confeccionats per elles mateixes. Una jornada en que els carrers s’omplien de color i d’alegria. Arreu es respirava l’aire excitant de la joventut.

Per mi aquesta diada va tenir un ressò molt bo. Havia finit els meus estudis i estava cercant feina on poder desenvolupar, la meva categoria de treballadora fos on fos i com fos.

Mentre esperava que algun dels empresaris de Mollet hagués llegit la sol·licitud que els havia enviat demanant feina, vaig dedicar-me a fer jerseis de punt de mitja per encàrrec. Fou doncs que pocs dies abans m’avisaren de que el dia 14 de desembre podia començar a treballar a la Teneria (la Pelleria de Mollet). Ja podeu imaginar amb quin goig em vaig saltar per alt, la festa de Santa Llúcia, per poder acabar tota la feina que tenia entre mans, per poder anar a treballar. Una feina que em va durar més de quaranta anys, sempre molt estimada i considerada entre directors i companys. Ara, quan ja en porto més de trenta de jubilada encara dono gràcies per la meva gran sort de poder trobar una feina a la mida de les meves possibilitats.

Santa Llúcia gloriosa, aquell temps es mantenien molt severs els ritus de no treballar en dies de festa i menys en aquest dia que era la patrona de totes les feines que precisaven de molt bona vista. Jo vaig confiar en la seva misericòrdia i encomanant-me a la seva bonesa vaig enllestir tot el que calia per poder començar un nou camí de la meva vida. Va ser la porta que s’obrí davant meu a un món, per mi, fins aleshores del tot desconegut.

Gràcies a aquesta feina, la meva vida ha transcorregut normal i del tot tranquil·la. Tenir un sou fix, en aquell temps, suposava la solució de molts problemes vitals, alhora que em permetia no ser cap càrrega per ningú.

El fet de les modistetes ja ha passat de moda, i les noies joves ja no surten al carrer a lluir els seus vestits, però Santa Llúcia serà sempre per mi la benefactora que ha guiat i vetllat el meu camí laboral.

 

Aquest article s’ha vist 196 vegades.
13/12/1935 Barcelona.Diada de Santa Llúcia, festa de les modistetes. Un dels moments de la festa al passeig de Fermín Galán [actualment passeig de Lluís Companys]. Imatge de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona.
Article original, publicat al blog personal de l’autora.
Gràcies Júlia per compartir-lo al nostre blog 

Sobre Júlia Martínez

(1923-2017 Era resident a Mollet)Sóc la Júlia Martínez i Mundet, que acaba de acomplir els 90 anys, visc a Mollet i ja fa 30 anys que gaudeixo de la meva ben merescuda jubilació. Vaig treballar 41 anys com a oficinista en una empresa de curtició de pell per a calçat de Mollet. Soc minusvàlida en grau alt, però això no ha estat mai impediment per a fer de la meva avida un goig diari. Dels anys 60 als 90, vaig formar part de la Fraternitat cristiana de malalts i minusvàlids de Barcelona i comarques. Ara reparteixo el meu temps en fer jerseis de mitja, ganxet, punt de creu, puntes a coixí, l'ordinador...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *