Records dels anys 40

Molts dissabtes a la tarda, en sortir de l’escola, em quedava a la cua de la botiga de queviures esperant a la meva mare per agafar el racionament.

Cert dia, estant-me a la cua, una dona volia fer-me fora cridant: “este mocoso, sa colao”;  les altres que eren a la cua, van dir-li que jo havia demanat el torn, que no tenia raó de protestar. La dona, va començar a cridar que la havien insultat i no va trigar en aparèixer el seu marit, que després d’amenaçar a tothom per no parlar “en cristiano”, em va agafar i abans de poder dir-li que jo era correctament a la cua, em va donar un cop de puny; jo, només tenia nou anys…

Com que em sortia sang pel nas, una dona em va dir que me n’anés cap a casa, que ja em guardaria el torn, era la única de la cua que no tenia por.

Vaig pensar que era millor anar a casa dels avis que era més a prop. L’avi Joan, va aturar-me la sang amb cotó fluix i aigua oxigenada i em va aconsellar que a casa digués que jugant a l’escola, havia rebut un cop de pilota.

L´avi Joan era del morro fort, com deia la meva mare. Al cap d’uns dies, molta gent del barri, deia que al franquista que vivia al pis de damunt el matalasser, algú li havia fotut un ull de vellut.

Fins al cap de molts anys, no ho vaig explicar a ningú. Ho havia promès a l’avi Joan.

Imatge de capçalera. Cues de racionament a la postguerra espanyola. Imatge a Málaga publicada a pinterst per diversos usuaris. Si sabeu l’autor de la imatge, feu-nos ho saber. Gràcies.

Sobre Miquel Pubill

M´agrada escriure el que em passa pel cap... dibuixar, pintar...

Un comentari

  1. Als feixistes els agradaria reviure aquestes escenes. Ternir-nos fent cua per donar-nos les molles

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.