Inici » Pàgines de cuina i del mercat » Per Divendres Sant, ous amb panses i bacallà

Per Divendres Sant, ous amb panses i bacallà

El Divendres Sant a casa també és un dia de tradicions. De tota la vida, perquè ja recordo que la meva àvia feia aquest dinar: ous amb panses i bacallà. Més tard el va fer la meva mare i ara sóc jo la que el faig, cada any sense faltar, perquè a casa els hi agrada molt, l’esperen. Voldria doncs apuntar aquesta recepta:

Els ingredients per fer aquest plat són:

– bacallà salat (dos talls per persona)

– ous (un i mig o dos per cap)

– panses de dos colors sense pinyols

– pel sofregit: cebes i tomàquets triturats

– per la picada: alls, julivert i ametlles

Primer s’ha de posar el bacallà a dessalar: s’ha de rentar i posar en aigua a la nevera dos dies sense canviar-li l’aigua. el tercer dia, canviar-li l’aigua dues vegades, una al matí i una al vespre. El quart dia esvandir-lo, posar-lo a escórrer i ja es pot cuinar.

Per cuinar-lo, primer cal enfarinar-lo i després ja es pot fregir. Un cop fregit es reserva.

Es posen a bullir els ous, per fer-ne ous durs.

Per fer el sofregit, primer s’hi posa la ceba ben picada i quan està una mica rosseta, s’hi tira el tomàquet triturat. Es deixa a foc lent  fins que queda ben cuit.

Per acabar el plat, en una cassola grossa, s’hi posa el sofregit i una mica d’aigua. Quan l’aigua bull, s’hi afegeix el bacallà, uns deu minuts i després s’hi afegeixen els ous tallats per la meitat i les panses (si són tovetes, no cal posar-les en remull abans perquè amb  el suc de l’olla ja queden bé, si són una mica seques, millor posar-les en remull unes horetes abans de tirar-les a l’olla).

Quan es té tot a l’olla, s’hi tira la picada d’all, julivert i ametlles i es deixa que faci xup-xup.

Hi ha gent que hi tira també carxofes, jo no ho he fet mai, però podeu provar-ho.

Així va quedar, espero que us animeu a seguir aquesta tradició!

Fotografia de l’ autora

Aquest article s’ha vist 1489 vegades.el darrer mes

Sobre Dolors Fàbregas i Solà

Vaig néixer a l’anomenat “carrer d’en Joli” de Santa Coloma de Farners, poble on he viscut tota la vida, m'hi he casat, hi he pujat a la meva família i hi he treballat sempre. Conec molt bé la vida al poble i les seves tradicions. Ara que m'he jubilat segueixo participant en la vida social colomenca.Sóc mare de dos fills i àvia de tres néts.

Un comentari

  1. Mmmm és boníssim!! espero poder seguir aquesta tradició!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *