Inici » Pàgines de cuina i del mercat » Per Divendres Sant, ous amb panses i bacallà

Per Divendres Sant, ous amb panses i bacallà

El Divendres Sant a casa també és un dia de tradicions. De tota la vida, perquè ja recordo que la meva àvia feia aquest dinar: ous amb panses i bacallà. Més tard el va fer la meva mare i ara sóc jo la que el faig, cada any sense faltar, perquè a casa els hi agrada molt, l’esperen. Voldria doncs apuntar aquesta recepta:

Els ingredients per fer aquest plat són:

– bacallà salat (dos talls per persona)

– ous (un i mig o dos per cap)

– panses de dos colors sense pinyols

– pel sofregit: cebes i tomàquets triturats

– per la picada: alls, julivert i ametlles

Primer s’ha de posar el bacallà a dessalar: s’ha de rentar i posar en aigua a la nevera dos dies sense canviar-li l’aigua. el tercer dia, canviar-li l’aigua dues vegades, una al matí i una al vespre. El quart dia esvandir-lo, posar-lo a escórrer i ja es pot cuinar.

Per cuinar-lo, primer cal enfarinar-lo i després ja es pot fregir. Un cop fregit es reserva.

Es posen a bullir els ous, per fer-ne ous durs.

Per fer el sofregit, primer s’hi posa la ceba ben picada i quan està una mica rosseta, s’hi tira el tomàquet triturat. Es deixa a foc lent  fins que queda ben cuit.

Per acabar el plat, en una cassola grossa, s’hi posa el sofregit i una mica d’aigua. Quan l’aigua bull, s’hi afegeix el bacallà, uns deu minuts i després s’hi afegeixen els ous tallats per la meitat i les panses (si són tovetes, no cal posar-les en remull abans perquè amb  el suc de l’olla ja queden bé, si són una mica seques, millor posar-les en remull unes horetes abans de tirar-les a l’olla).

Quan es té tot a l’olla, s’hi tira la picada d’all, julivert i ametlles i es deixa que faci xup-xup.

Hi ha gent que hi tira també carxofes, jo no ho he fet mai, però podeu provar-ho.

Així va quedar, espero que us animeu a seguir aquesta tradició!

Fotografia de l’ autora

Aquest article s’ha vist 1197 vegades.el darrer mes

Sobre Dolors Fàbregas i Solà

Vaig néixer a l’anomenat “carrer d’en Joli” de Santa Coloma de Farners, poble on he viscut tota la vida, m'hi he casat, hi he pujat a la meva família i hi he treballat sempre. Conec molt bé la vida al poble i les seves tradicions. Ara que m'he jubilat segueixo participant en la vida social colomenca.Sóc mare de dos fills i àvia de tres néts.

2 comentaris

  1. Mmmm és boníssim!! espero poder seguir aquesta tradició!

  2. Mª Carmern Viñas

    moltes gràcies espero que em surti bé.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *