Inici » Pàgines d'estiu » Pel juny, la falç al puny!

Pel juny, la falç al puny!

amp de blat a punt de segar Ara que és temps de sega recordo que quan jo era petit, per allà els anys 50, a casa es va començar a segar amb la màquina segadora i posteriorment amb la lligadora.

Abans d’això, jo ja quasi no ho vaig viure, al camp es segava amb la dalla. Es segava tot el camp a mà i s’anaven fent feixos d’espigues, que en dèiem garbes, i que les lligàvem amb un grapat de les mateixes d’espigues, fent una mena de torniquet. Si alguna vegada el blat quedava renoc, llavors fèiem servir alguna altra cosa, com joncs del Riudebitlla.

La segadora va facilitar força la feina, ja que segava tot el blat i el deixava escampat al camp, i llavors la nostra feina era fer les garbes. I quan va arriba lligadora, segava el blat i ella mateixa feia les garbes, lligant-les amb un cordill. Les deixava escampades pel camp i nosaltres les recollíem i fèiem els gabions, que es feien posant setze garbes dretes, començant per posar-ne una de dreta al mig i tres més al seu voltant, i llavors cinc més fent una altra anella i  al final set més fent l’última anella. Llavors a sobre se’n posaven sis per tapar-ho.

Aquests gabions es feien per conservar les espigues al camp fins a l’hora de batre, que solia ser al cap de tres setmanes o un mes. La màquina de batre passava de casa en casa, no tothom en tenia. El dia abans que la màquina vingués, es duien les garbes a l’era i fèiem un moduló, que consistia en posar les garbes en quadrat o rectangle a l’era, a punt perquè la màquina de batre s’hi posés al costat i es poguessin anar tirant al trill ràpidament. Quan es batia el blat, per un costat sortia el gra i per l’altre la palla que anava al paller o a la pallera. El paller es el típic paller rodó amb pal de paller al mig i la pallera solia ser rectangular o quadrada i normalment era sense pal.

El blat es guardava al graner fins que es duia a moldre. A casa el dúiem a Les Preses i un cop teníem la farina, la dúiem al flequer i ell ens deia més o menys els quilos de pa que ens podria fer amb aquells quilos de farina. I és que abans tot el menjar era de casa!

Sobre Miquel Bou i Grèbol

Vaig néixer a Can Mateu, una casa de pagès de Vilobí d’Onyar el 1947, d’on era el petit de vuit germans. Vaig viure a pagès fins que vaig anar a treballar a Santa Coloma de Farners on m'hi vaig casar i tenir fills. He treballat de fuster ebenista i en la venda de mobles fins que m'he jubilat. La jubilació m’ha tornat a acostar a la terra: ara cultivo un hort.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *