Pàgines viscudes La veu de l'experiència, la veu dels més grans
Pel anys quaranta del segle passat, el barri barceloní de Sant Gervasi de Cassoles era com un poble; la gent gran, quan sortien del barri, en deien “anar a Barcelona“.
Per la festa major es podien tancar molts carrers, sense cap problema. Els que vivíem al carrer major, com que hi passava la processó molts guarnien els balcons amb banderes i com que molts altres no ho volien (com la meva família), feien com la meva mare que penjava a la barana del balcó, una flassada amb una estampa de la Mare de Déu de Montserrat. Molts hi penjaven la bandera franquista…
La processó, passava pel carrer, però també per dins de molta gent que miraven amb una mena de por i odi les banderes dels guanyadors.
La canalla, només miràvem de tenir dos rals per baixar al carrer quan passava l’home que anava anunciant: “paperets i serpentineeees”
Des del balcó tiràvem els paperets i serpentines al pas de la processó. Mai no se m’oblidarà la cara dels meus pares i molts veïns quan passaven els soldats interpretant les marxes patriòtiques dels que havien guanyat la guerra. No vaig trigar a entendre-ho i ja mai més no vaig tornar a comprar paperets i serpentines.
