Pàgines viscudes La veu de l'experiència, la veu dels més grans
He sentit explicar a l’hereu de casa moltes vegades que el nostre avi ensinistrava bous. L’avi comprava els bous joves al mercat del bestiar i els ensenyava a llaurar, a seguir la rasa tirant la regna del barbant i a saber fer la volta en arribar al cap del camp. Un cop ensinistrats, els venia pel doble més o menys del que els havia comprat. Per aquella època, a principis de segle, abans de la guerra, tothom necessitava bous ensinistrats, perquè sinó no podien llaurar bé els camps.
La segona part de la feina, totalment diferent a l’anterior, era vendre’ls. Explica l’hereu que venien els interessats a casa i començava el joc del regateig: “te’n dono tant”, “ui, ni pensar-hi, hi surto perdent, me n’has de pagar almenys tant” i així fins que arribaven a un acord o l’interessat feia veure que marxava o l’avi feia veure que no volia vendre i algun acabava baixant del burro.