No és just

Ara, encara que serveixi de ben poc, molta gent surt al carrer per “dir la seva” …

Vaig néixer al 1936, això vol dir que com tots els d’aquella època (que no hem d’oblidar mai), varem viure amb prohibicions i censures en tots els àmbits i ningú no podia dir-hi mai la “seva”. Tampoc amb l’esport, doncs qui volia practicar qualsevol especialitat esportiva, era obligatori apuntar-se al “Frente de juventudes”. A l’escola, ens deien que “la lengua materna”, era el més sagrat, i nosaltres no podíem parlar ni estudiar amb la nostra.

Per això dic que els que varem viure sota prohibicions, mai no vam poder dir-hi la “nostra”. Molts, com que no podíem dir res, ho fèiem amb silenci.

Ara, hi ha polítics que semblen nostàlgics d’quells temps plens de foscor i s’han canviat els papers i són aquests certs polítics que no estan d’acord amb la voluntat del poble i diuen la “seva”.

Sempre he dit i diré, que els que vam viure aquella època, no ens mereixem reviure el passat, no és just.

Imatge de capçalera de Matteo Canesa a freeimages.com

Sobre Miquel Pubill

M´agrada escriure el que em passa pel cap... dibuixar, pintar...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.