Pàgines viscudes La veu de l'experiència, la veu dels més grans
Sóc d’un poble de Lleida i un del records de petita son les nits d’estiu a la fresca, el meu pare assegut al pedrís recolzat a la paret de casa i la xerrameca dels veïns i canalla. Després de sopar, que bé s’hi estava al carrer! Descansant de la feina dura del estiu, la única claror que hi havia eren unes bombetes voltades d’una llum minsa i trista que deixava veure un cel negre i estrellat. El pare me’n assenyalava un grup que se’n deia El Carro i un altre grup més petit que es deia Les Cabretes. Jo no pensava res, solament els ulls s’omplien d’aquell cel ple d’estrelles que no es podien contar. Em treia les espardenyes. Quina llibertat anar amb els peus descalços!La canalla corríem i jugàvem, ens amagaven a l’entrada de les cases on hi havia sacs, eines de conreu, herba pels animals… Jugàvem a amagar i que difícil era trobar un company de joc dins d’aquelles entrades! Aquelles entrades de cases, que tenien una porta que mai es tancava. Hi havia un pacte de confiança i les portes de les cases sempre estaven obertes i si s’anava tot el dia al tros, la clau es deixava a la botera. Tothom sabia on era la clau però mai ningú obria la porta d’un altre.Nits d’estiu a la fresca
Sóc d’un poble de Lleida i un del records de petita son les nits d’estiu a la fresca, el meu pare assegut al pedrís recolzat a la paret de casa i la xerrameca dels veïns i canalla. Després de sopar, que bé s’hi estava al carrer! Descansant de la feina dura del estiu, la única claror que hi havia eren unes bombetes voltades d’una llum minsa i trista que deixava veure un cel negre i estrellat. El pare me’n assenyalava un grup que se’n deia El Carro i un altre grup més petit que es deia Les Cabretes. Jo no pensava res, solament els ulls s’omplien d’aquell cel ple d’estrelles que no es podien contar. Em treia les espardenyes. Quina llibertat anar amb els peus descalços!La canalla corríem i jugàvem, ens amagaven a l’entrada de les cases on hi havia sacs, eines de conreu, herba pels animals… Jugàvem a amagar i que difícil era trobar un company de joc dins d’aquelles entrades! Aquelles entrades de cases, que tenien una porta que mai es tancava. Hi havia un pacte de confiança i les portes de les cases sempre estaven obertes i si s’anava tot el dia al tros, la clau es deixava a la botera. Tothom sabia on era la clau però mai ningú obria la porta d’un altre.