Les Animetes

Animetes de ManresaLes ànimes tenen replecs on s’amaguen sentiments, generosos i nobles uns, i altres no tant. Igual que un arbre necessita ser esporgat de tant en tant, les Animetes, ànimes que ja han traspassat la barrera del desconegut, també necessiten esporgar els replecs per arribar a trobar la plena felicitat. Tant és així, que el dia de Tots Sants, els infants de Manresa resen un parenostre per netejar els replecs de les Animetes i aquestes, en compensació, deixen grapats de castanyes als racons de les cases. Al menys així ho feien a casa meva, a Manresa, el dia 1 de Novembre. Però, ai, las! quan un altre dia qualsevol jo resava un parenostre i buscava pels racons, mai em regalaven res. Això m’intrigava tant, que quan vaig anar a viure a Sabadell, vaig preguntar als nous amics si els passava el mateix. Per més sorpresa encara, els sabadallencs no sabien de què els parlava, ni d’Animetes ni de castanyes als replecs de les cases. Aquesta tradició es veu que només és a Manresa i a Sabadell, les castanyes cadascú se les compra ell.

Sobre Maria Rosa Pi

Mestra jubilada. M'agrada l'escriptura creativa.

10 comentaris

  1. No coneixia aquesta tradició, havia de ser molt divertida pels nens!

  2. Nosaltres no resàvem, però ho era taaaant divertit!! Aquest any ho farem amb el meu fill petit, tot i que exportem la tradició que ara vivim a Sants!

  3. Montserrat Navarro Antunez

    Moltes gràcies per la vivència. Jo també soc de Manresa i a casa el dia 1 de novembre passaven les animetes. A canvi d’un parenostre, ens deixaven castanyes i panallets als recons, sobre uns troços de paper de diari posats abans. Això era els anys 60. Als 80 passaven per la meva filla. Amb el pas dels anys quan ho explicava ningú no sabia de que parlava i em vaig resignar a pensar que era una cosa que només feiem a casa meva. Per cert quan em queia una dent de llet i la posava sota el coixi, també eran les animetes que em deixaven un regalet. Per tot això, repeteixo, moltes gràcies!

    • Mª Rosa Pi Piqué

      Jo primer em pensava que ho havia somiat, perquè a Sabadell ningú sabia la tradició, fins que vaig parlar amb amics de Manresa i em van confirmar que també ho feien. Les dents, no recordo bé si eren les Animetes o els angelets.

  4. Sóc de Manresa, la meva mare de Gironella i també ho feiem. Quan queien les dents també ens deien que vindrien les animetes per la nit a portar dinerets a sota el coixí. Em pensava q era només de la familia de la meva mare.

    • Jo també ho celebrava buscant castanyes i panellets pels racons. A sota el coixí passaven les animetes quan ens queien les dents. Soc manresana!

  5. Sóc de Manresa i nosaltres també ho feiem, sempre teniem castanyes, mandarines i boniatos. Fa uns quants anys varem recuperar la tradició amb la meva neboda i a més sempre hi havia un petit regalet.

    • Efectivament, un altre testimoni de les anumetes qye deixaven castanyes als racons. Quan jo mateix, mes gran, ho organirzava pels cosins petits vaig sofisticsr el tema i les castanyes pofien saltar en obrir una porta i impulsades per una mà darrera l’esquena, semblar que baixaven del sostre.
      Bons records

  6. Joan Maria Camprodon i Calveras

    Sóc de Manresa, i per casa meva també passaven les animetes. Ens reuníem per resar un Parenostre o una oració, I a continuació la canalla buscàvem pels racons de casa, on algun adult hi havia deixat bombons, ampolles de xampany, paraigües de xocolata o qualsevol altra llaminadura (ara no recordo si hi havia castanyes o panellets).

  7. Sóc de Manresa i també feia les animetes, tot i que em pensava que era una tradició catalana per que cap dels meus pares són de Manresa, si no del Solsonès. Ara descobreixo que és Manresana.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.