Inici » Pàgines de tradicions » Les Animetes

Les Animetes

Animetes de ManresaLes ànimes tenen replecs on s’amaguen sentiments, generosos i nobles uns, i altres no tant. Igual que un arbre necessita ser esporgat de tant en tant, les Animetes, ànimes que ja han traspassat la barrera del desconegut, també necessiten esporgar els replecs per arribar a trobar la plena felicitat. Tant és així, que el dia de Tots Sants, els infants de Manresa resen un parenostre per netejar els replecs de les Animetes i aquestes, en compensació, deixen grapats de castanyes als racons de les cases. Al menys així ho feien a casa meva, a Manresa, el dia 1 de Novembre. Però, ai, las! quan un altre dia qualsevol jo resava un parenostre i buscava pels racons, mai em regalaven res. Això m’intrigava tant, que quan vaig anar a viure a Sabadell, vaig preguntar als nous amics si els passava el mateix. Per més sorpresa encara, els sabadallencs no sabien de què els parlava, ni d’Animetes ni de castanyes als replecs de les cases. Aquesta tradició es veu que només és a Manresa i a Sabadell, les castanyes cadascú se les compra ell.

Aquest article s’ha vist 812 vegades.

Sobre Maria Rosa Pi

Mestra jubilada. M'agrada l'escriptura creativa.

5 comentaris

  1. No coneixia aquesta tradició, havia de ser molt divertida pels nens!

  2. Nosaltres no resàvem, però ho era taaaant divertit!! Aquest any ho farem amb el meu fill petit, tot i que exportem la tradició que ara vivim a Sants!

  3. Montserrat Navarro Antunez

    Moltes gràcies per la vivència. Jo també soc de Manresa i a casa el dia 1 de novembre passaven les animetes. A canvi d’un parenostre, ens deixaven castanyes i panallets als recons, sobre uns troços de paper de diari posats abans. Això era els anys 60. Als 80 passaven per la meva filla. Amb el pas dels anys quan ho explicava ningú no sabia de que parlava i em vaig resignar a pensar que era una cosa que només feiem a casa meva. Per cert quan em queia una dent de llet i la posava sota el coixi, també eran les animetes que em deixaven un regalet. Per tot això, repeteixo, moltes gràcies!

    • Mª Rosa Pi Piqué

      Jo primer em pensava que ho havia somiat, perquè a Sabadell ningú sabia la tradició, fins que vaig parlar amb amics de Manresa i em van confirmar que també ho feien. Les dents, no recordo bé si eren les Animetes o els angelets.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *