Actualment a casa encara anem a la vinya, un terreny que tenim a la sortida del poble, anant cap a Castanyet, on hi tenim plantats pins. Nosaltres, però, encara n’hi seguim dient “la vinya” perquè quan jo era petita, el meu pare hi tenia ceps en aquest terreny i feia vi per al consum propi. Tenia coneixement de tot el procés d’elaboració del vi i jo hi col·laborava quan s’havia de xafar. En aquella època a moltes cases del poble feien vi per al seu consum, i una pràctica habitual, ja desapareguda, era que, a les que els en sobrava, el posaven a la venda a granel o en gots, i per fer saber a la gent que tenien vi per vendre, posaven una branca de cep, el que en deien una tòria, sobre la porta d’entrada.