Inici » Pàgines d'ara » La nit de Sant Llorenç

La nit de Sant Llorenç

Pluja d'estelsUns nebots ens van convidar a l’Anna i a mi a anar a fer una volteta pel Maresme i a berenar de peixet fregit. Va ser una sorpresa, sortim poc, i ja podeu imaginar el goig que ens va produir la convidada. Feia molta calor i feia mandra deixar el recés de casa per anar a passejar. Ens hi varem animar però, i ja de fosc amb el cotxe ens van conduir fins a Mataró.

La nit era fosca, i les llums dels establiments li donaven un cert aire d’acolliment. Per l’autopista, s’endevinava la mar a la dreta de l nostra ruta. Un paisatge idíl·lic ens va embolcallar donant-nos la benvinguda a un petit bar calat sobre la sorra mateix i amb un encís meravellós.

Desprès d’una mica de berenada, sortirem a donar un tomb per l’entorn. Llums de vaixells a la llunyania, vermells uns, verds altres, amb tot una nit molt fosca, d’una temperatura suau i molt agradable.

De cop un ‘cometa’ va creuar el cel, –Heu vist?, cridà algú. Sí, són les llàgrimes de Sant Llorenç. Avui és els seu dia. No en van ser pas massa les llums que creuaren el cel, però la nostra mirada no s’apartava del firmament , esperant tenir sort per veure’n un.

Ja pel camí de retorn, la circulació, les llums dels cotxes que anaven i venien, el soroll constant i seguit del trànsit esvaí una mica l’encís d’aquesta nit meravellosa de Sant Llorenç .

Dins nostre però hi restarà per molt temps el plaer immens d’una passejada vora mar en una nit fosca però senzillament meravellosa pel que suposa la sort que tenim de tenir qui cuida de nosaltres i ens mena vers camins de plaer sensual.

Un profund agraïment va quedar imprès dins nostre, viure uns bells moments plens d’amor no es troba cada dia. Cal raonar i donar gràcies per tot el que tenim i per tot el que ens envolta.

Un record grat i amè que ens omple de pau de joia i d’amor

Article original, publicat al blog personal de l’autora.
Gràcies Júlia per compartir-lo al nostre blog 

Sobre Júlia Martínez

(1923-2017 Era resident a Mollet)Sóc la Júlia Martínez i Mundet, que acaba de acomplir els 90 anys, visc a Mollet i ja fa 30 anys que gaudeixo de la meva ben merescuda jubilació. Vaig treballar 41 anys com a oficinista en una empresa de curtició de pell per a calçat de Mollet. Soc minusvàlida en grau alt, però això no ha estat mai impediment per a fer de la meva avida un goig diari. Dels anys 60 als 90, vaig formar part de la Fraternitat cristiana de malalts i minusvàlids de Barcelona i comarques. Ara reparteixo el meu temps en fer jerseis de mitja, ganxet, punt de creu, puntes a coixí, l'ordinador...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *