Festes de la Mercè

Les festes de la Mercè, es van iniciar l’any 1871 i al 1902 van tenir un nou impuls amb gegants de tot Catalunya, el primer concurs de castellers, sardanes, ball popular, fira del vi i  correfoc.

És magnífic  el “Piromusical” . Castell de focs artificials coordinats amb la lluminosa font de Montjuïc, que exploten de manera sincronitzada amb la música escollida. És fascinant admira-ne l’espectacle.  Allà s’hi agrupen multituds d’éssers, per gaudir de la meravellosa exhibició, semblant a un conte de fades…

La Mercè  es  celebra cada 24 de setembre. Festa que jo estic en terres llunyanes i cada any sento nostàlgia al no poder-ne gaudir de tot.  I com que també celebro el dia del meu Sant, per aquestes dates els records de temps passats brollen galopants dintre del cor.

Per la diada de la Mercè  ens reuníem tota la família. La meva mare  preparava un dinar espectacular, no hi faltava res. Érem feliços de retrobar-nos tots junts. A la tarda sortia amb els meus amics, recorríem la ciutat. Tots estàvem alegres, joiosos i gaudíem de tota la festa.  Són temps que ja no tornaran…

Ara, surto a la meva terrassa i els records,  sense  jo voler-ho,  reviuen dintre meu. La tristesa i unes indiscretes llàgrimes, renten suaument la meva cara. A poc a poc aixeco la mirada. Contemplo un avet gegantí que tinc al meu davant i la font de la placeta  trenca el silenci amb el seu sorollet d’aigua enlairant-se i baixant fins retrobar el llac que rodeja la font.  Mes enllà el riu amb les seves cristallines aigües, corre eixerit. Al fons el castell arrogant contempla el poble. Al cim un sagrat cor, sembla talment que ens protegeix… La llàgrimes deixen de rentar-me la cara.  Què mes vull!

Sí. Estic lluny, més aquí també soc feliç. Tinc la meva filla, les meves netes, la gosseta Kira, el gat Tito, la gateta Miru….

Us deixo, la filla crida, mare vine a dinar.  Ho sento. El Planeta és de tots… m’he deixat portar pels records.

(escrit el setembre de 2015)

 

Imatge:   La Mercè, Plaça Espanya, Barcelona 2008. Imatge de  Feradz a wikimedia commons
Aquest article s’ha vist 28 vegades.

Sobre Mercè Cardona

Sóc de Barcelona i vivia a Sant Andreu. Sóc disminuïda física i vaig amb cadira de rodes. Fa 13 anys vaig anar a viure a Monzón (Osca), una petita ciutat, un lloc cultural on sempre fan coses. Pinto, escric tinc un blog, vaig a dos grups de lectura, a nedar i he fet varies exposicions de pintura a l'oli. Tinc una casa molt acollidora: visc amb la meva filla, dues netes de 20 i 15 anys i una gosseta que li diem Kira. No tinc temps d'avorrir-me dons conviure amb tres generacions és caòtic.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *