Festa Major

U n tro molt fort em va deixondir en el meu pair el sopar. Ben arrepapada a la butaca em va fer saltar de cop. Què passa? Trona i plou ? No.! Son els focs artificials del darrer dia de la festa major. L’enrenou em va portar a les festes majors de la meva infantesa.

Ara des de la meva cadira , el tro de fi de festa m’ha fet sentir el desig de veure un xic de la festa. He demanat per sortir, i m’han acompanyat. He quedat astorada de veure una festa per mi desconeguda. Molta gent, paradetes per tot arreu i l’envelat l’havien col·locat a les afores del poble, fora  del nostre abast.  Total, una decepció molt gran al no encaixar el paisatge en el meu record. No obstant  m’ha complagut molt endevinar que el temps fa la seva feina ben feta. Cal trencar motllos i acceptar les innovacions per no estancar-se en un marc massa rutinari. Malgrat  el canvi en situar la fira i tot el seu muntatge, dona goig veure com la gent gaudeix i paladeja la festa. A mi m’ha complagut molt veure el bon ambient que hi ha i que convida a  participar –hi. Cal acceptar que la vida en el seu rodatge te unes variants molt estimulants i modernes. Cal doncs renovar-se i gaudir del goig que Déu ens dona de la captació.