Inici » Pàgines d'esport » Els nois del futbol al carrer

Els nois del futbol al carrer

Reproducció de les botes de Marià Gonzalvo. Museu del BarçaAntigament el Carrer Fèlix Ferran no estava massa habitat. La fàbrica de les Moles, un grupet de tres cases totes idèntiques i nosaltres. De nosaltres fins a can Basora, no hi havia res. Uns camps erms que la patuleia del barri se’ls havia afincat per jugar-hi. Hi havia lloc per tothom. Hi havia qui jugava a futbol, qui a bales, qui feia rodar les baldufes, les nenes hi jugaven a titllo, la xarranca, era un lloc d’esplai per tota la mainada.

Hi havia un grup de vailets que jugaven a futbol. El pare d’uns d’ells no volia que juguessin per que espatllaven massa sovint les espardenyes. Quan l’home s’ensumava que jugaven, pujava carrer amunt amb el cinturó a la mà per fer-los córrer i que deixessin de jugar. Ells però es mantenien ferms en la seva afecció. I per evitar les pallisses del pare, em pagaven a mi cinc cèntims, per que des de la cantonada, si veia venir al pare, piques amb un pot a terra i així ells ja sabien que havien de parar el joc.

Era un grup de xicots del barri. Dos d’ells eren els germans Gonzalvo (Juli, Josep i Marià ). Doncs si, en aquest llogaret de Mollet, en un descampat, es van formar els grans futbolistes. Totes les tardes hi havia la gran sessió de joc. Hi havia gent gran que venia expressament de lluny per veure’ls jugar. I com jugaven Déu meu!. A mi em van fer entrar l’afecció al futbol. Sempre els vaig admirar, encara que poques vegades els veiés jugar si no fos per la Tele .

De Mollet n’ha sortit gent molt famosa. El futbol en aquell temps va ser un dels punts importants. Després, amb els anys, quan es parlava tant del joc admirable d’aquest nois molletans, hom sentia un cert orgull de que s’haguessin format tan bé en un racó d’aquest Mollet gairebé anònim fins aleshores. Un racó que ara físicament ja no existeix, però que dins la meva ment encara en conservo un gran record. La infantesa passada retorna per reviure moments que per nosaltres tenien un sentit molt gran i que omplien de goig, gaudint d’unes aptituds tan bones com la d’aquests jugadors de futbol.

Ara ja no hi son. Han passat a la història, deixant una estela d’actes i efemèrides que fan que els qui els vam conèixer i tractar, els recordem amb una certa enyorança.

Aquest petit record, podria ser un homenatge a la tasca portada a terme per aquest famosos futbolistes, però , crec que mantenint viu els seu record ja es motiu de fidelitat.

 

Imatge: Reproducció de les botes de Marià Gonzalvo. Museu del Barça. Per Jordi Ferrer (Treball propi). Wikimedia Commons
Article original, publicat al blog personal de l’autora.
Gràcies Júlia per compartir-lo al nostre blog 

Sobre Júlia Martínez

(1923-2017 Era resident a Mollet)Sóc la Júlia Martínez i Mundet, que acaba de acomplir els 90 anys, visc a Mollet i ja fa 30 anys que gaudeixo de la meva ben merescuda jubilació. Vaig treballar 41 anys com a oficinista en una empresa de curtició de pell per a calçat de Mollet. Soc minusvàlida en grau alt, però això no ha estat mai impediment per a fer de la meva avida un goig diari. Dels anys 60 als 90, vaig formar part de la Fraternitat cristiana de malalts i minusvàlids de Barcelona i comarques. Ara reparteixo el meu temps en fer jerseis de mitja, ganxet, punt de creu, puntes a coixí, l'ordinador...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *