Fa un temps, vaig llegir un llibre escrit per un militar francès (Jep Pascot) si no recordo malament. Aquest militar, va dedicar un llibre als Almogàvers meravellat per les seves tàctiques de guerra.
S’ha parlat molt dels Almogàvers com exèrcit poderós i valent, també una mica salvatge (cal tenir en compte l’època), però a part de les referències que fa d’ells Ramon Muntaner a la seva Crònica, meravellat per l’estratègia en vers el plantejament de batalles, s’ha donat més mèrit a la seva potència física que no pas a la tàctica estudiada.
Tant Ramon Muntaner, que va viure personalment molts fets dels Almogàvers descrits a la seva Crònica, com Pascot, posen de relleu la forma com atacaven un castell fortificat en plena nit i sortint-ne conqueridors pel respecta que feien els seus crits de “desperta ferro” i fent xocar llances unes amb les altres que feien gran soroll i guspires que il·luminaven la nit.
Cal recordar-los.