Inici » Pàgines d'esglèsia » El Sal Pas

El Sal Pas

Fotografia de Lluís Coll del ‘salpàs’. Dins: Llibre d’ El Record: història i antologia de la revista setmanasantera manlleuenca: 1917 – 1959. Manlleu : Gràfiques Manlleu, 1960 .

Recordo que quan era nena, després de Pasqua, el rector de la parròquia acompanyat per algun escolà o un sagristà, es presentava a les cases del poble a fer una cerimònia senzilla però que em cridava l’atenció.  Se’n deia el Sal Pas.

L’escolà o el sagristà portava un atuell amb sal barrejada amb algun liquid (no devia ser aigua sinó no hauria tingut consistència) i el rector deia una oració i esclafava la sal pastosa a la porta de l’entrada. Segons he llegit en algun lloc feia aquesta cerimònia per allunyar els mals esperits d’aquella casa. I aquell grumoll de sal encasquetada a la porta de la casa quedava allà fins l’any següent. I la comitiva del rector, el sagristà i la sal anava passant de casa en casa per tot el poble.

Si algú té més records d’aquesta cerimònia aniria bé que escrivís el seu comentari.

Fotografia de Lluís Coll del ‘salpàs’. Dins: Llibre d’ El Record: història i antologia de la revista setmanasantera manlleuenca: 1917 – 1959. Manlleu : Gràfiques Manlleu, 1960 . Font: La devocioteca

 

Sobre Mª Àngels Manén i Folch

Em dic Maria Àngels Manén i Folch, tinc 75 anys, sóc mestra jubilada i he publicat 4 llibres (2 d'assaig, un de contes i una traducció del francès). M'he dedicat també a una papereria- llibreria durant 14 anys.

2 comentaris

  1. Sí, jo també recordo aquesta cerimònia i avui encara es pot veure el forat en forma de creu que hi ha al costat del portal de masies molt antigues que és on s’hi posava la sal. Jo ja fa temps que penso que aquest costum no va ser altra cosa que cristianitzar la creença, i possiblement amb algun matís de veritat, que la sal absorbeix la males energies. De fet, en quasi tots els “rituals de neteja” de persones que capten les males energies i ha sal, i aconsellen que la posis quan compres un pis de segona mà, o quan fas un ritual de purificació, etc. etc.

  2. Soc bastant més jove i als nys 60 a Sant Feliu de Codines encara es feia. Fos el que fos, els de la casa havien de fer un donatiu. A casa, que no eren gaire missaires, el capella passava de llarg. Com a nen no ho entenia per que uns si i altres no. Creia que l’església s’ocupava de tots. Però no. Nomes dels que pagaven, religiosament, com es diu

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *