Inici » Pàgines d'indrets desapareguts » El Pont de la Mandra

El Pont de la Mandra

Pont de la Mandra, Mollet

El Caganell, el torrent que travessa gairebé tot Mollet passa ben be per el centre. Des de la via dels trens de l’estació del Nord, fins a l’estació de França. En alguns trams transcorre ben be per el mig de la ciutat. Molts anys enrere per passar d’un costat a l’altre hi havia uns pontets molt senzills, però que ajudaven que les persones poguessin creuar. A l’altura de la Farmàcia Foz, avui Tugas, hi havia un pont on el jovent de Mollet n’havia fet el seu punt de trobada. Sempre estava ple de nois asseguts sobre la barana superior i recolzant els peus en la més inferior. I el pitjor de tot era que les noies que havien d’anar a fer encàrrecs si volien creuar-lo havien de passar per en mig dels grans badocs. Talment semblava que els que allí es recolzaven no tenien feina o no la volien fer, i d’aquí en sortí El Pont de la Mandra.

Al llarg del torrent n’hi havia dos més, un davant dels col·legis nous i un altre molt més avall. Però aquest al ser més cèntric i més concorregut se’n enduia la fama, per la gent que l’emprava, està clar.

En deien el pont de la mandra, però crec que més bé era el lloc on els nois casadors s’hi posaven per ullar alguna noia del seu gust. I per això feien pinya i molta gresca quan s’esqueia que per allí en passés alguna de les noies “bien“ del poble.

S’explica que antigament les senyores vestien de llarg fins als peus. Aleshores era quan augmentava la gresca, ja que si hi havia bassals d’aigua de la pluja a terra havien d’alçar- se les faldilles fins als genolls i era quan els homes gaudien contemplant una petita panoràmica del tot prohibida.

Hom recorda aquell petit pont de metre i mig tot el més per passar-hi. Era a les hores un lloc estratègic i un punt de referència dels habitants de Mollet. Molts casoris van sorgir d’aquest lloc tant emblemàtic. Avui en dia ja gairebé ni es recorda, però fou un punt molt important en aquell temps i per la gent que vivia aquella etapa de la vida.

Una vida molt diferent a la d’ara, però molt plena de vitalitat i entusiasme.

Article original, publicat al blog personal de l’autora.
Gràcies Júlia per compartir-lo al nostre blog 

Sobre Júlia Martínez

(1923-2017 Era resident a Mollet)Sóc la Júlia Martínez i Mundet, que acaba de acomplir els 90 anys, visc a Mollet i ja fa 30 anys que gaudeixo de la meva ben merescuda jubilació. Vaig treballar 41 anys com a oficinista en una empresa de curtició de pell per a calçat de Mollet. Soc minusvàlida en grau alt, però això no ha estat mai impediment per a fer de la meva avida un goig diari. Dels anys 60 als 90, vaig formar part de la Fraternitat cristiana de malalts i minusvàlids de Barcelona i comarques. Ara reparteixo el meu temps en fer jerseis de mitja, ganxet, punt de creu, puntes a coixí, l'ordinador...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *