El Nadal actual

Veure com l’ajuntament de Barcelona ha fet servir els galets de la sopa com icona del Nadal m’ha fet pensar en els meus Nadals del passat, plens de simbolisme i significat religiós, i preguntar-me quin és el significat actual d’aquesta festa.

Sí, ja ho sé que actualment en molts ambients el Nadal ha deixat de ser una festa religiosa. Persones no creients i, fins i tot, països no cristians el celebren. Tot i que conserva valors humans que es podrien considerar també valors religiosos. Hi ha una crida a trobar-nos amb la família i amb els amics i companys de feina, a desitjar-nos felicitat, a recordar la nostra infància i les persones que ja no hi són, a col·laborar en ajudes socials…

També és cert que arrossega aspectes negatius. Una propaganda comercial escandalosa presenta el Nadal com “la festa major del consum” i en un món tan carregat de pobresa i d’injustícia social aquest tipus de Nadal i les despeses injustificades que comporta fereixen la sensibilitat. D’aquest aspecte del Nadal en pot ser una bona icona el panxut Pare Noël (o Pare Nadal), que la Coca-Cola, amb finalitat comercial, va popularitzar per tot el món en el segle passat, però que de fet deriva d’un personatge religiós dels països nòrdics, el llegendari Sant Nicolau (Santa Claus), el sant protector dels nens, però que a Catalunya no coneixíem.

Sí, també ho sé que el Nadal deriva d’una festa religiosa anterior al cristianisme, el “Natalis Solis Invicti” (Naixement del Sol Invencible), dedicada a Mitra, el déu Sol, i celebrada el 25 de desembre quan ja es nota que es torna a allargar la llum solar. Però en el segle IV (ja fa més de setze segles), els cristians la van convertir en la commemoració del naixement de Jesús, que segons l’evangeli de Sant Joan “es la llum veritable que ve al món i il·lumina tots els homes”. El Nadal així entès va ser aviat la festa més popular, entrant a formar part de les tradicions religioses i culturals més arrelades: imatges, poesies, cançons, escenificacions teatrals, pessebres, missa del gall, tió ben gros per cremar a la llar durant la vetlla de Nadal, dinars o sopars familiars, arbre amb espelmes…

Per això a mi m’entristeixen els intents actuals de convertir el Nadal en la “celebració del solstici d’hivern” i la tendra imatge del pessebre presentada en algunes escoles com un “paisatge d’hivern”. No cal amagar les arrels cristianes del Nadal, són nostres, formen part de la nostra història mil·lenària, del nostre art popular, de les nostres cançons tradicionals…

I també, perquè crec que la figura de Jesús de Natzaret ens pertany a tots, creients i no creients. Per als creients és “la Paraula”, el missatge de Déu, però no cal ser creient per descobrir la seva importància en la història dels valors humans. En una època en que hi havia esclaus, en que es matava clavant en una creu, ell parlava de la germanor universal, de fer un “regne”, una societat, en la qual s’hi pot entrar tractant els altres com ens agradaria que ens tractessin, estimant fins i tot els qui no ens estimen, donant menjar als qui tenen fam, beguda als qui tenen set, vestit als qui no en tenen, acollint els forasters, visitant els malalts i empresonats, no posant el cor en els diners… Una societat en la qual la preferència l’haurien de tenir els pobres, els qui pateixen, els senzills, els qui tenen bon cor, els qui treballen per la pau… Cap filòsof havia parlat mai així.

Per tant no veig contradicció en que una família no creient o una escola laica expliquin, si cal, que aquell nen del pessebre quan va ser gran va dir coses molt ben dites, aplicables al món actual. I que Nadal és un bon dia per recordar-les.