Aquest home robust conegut com el Musclaire, venia amb un carretonet ple de musclos des de la Barceloneta per vendre’ls al barri de Sant Gervasi, on era popular per la seva forta veu de tenor. Malaguanyat doncs potser, d’haver trobat qui l’encaminés cap el món de l’òpera, aprofitant les seves grans qualitats, no hauria acabat cantant a les tavernes a canvi d’un got de vi. La meva mare, deia que l’havia vist cantar estirat a terra amb un got de vi sobre la panxa sense vessar-ne una gota.
No hi ha gaire història del “Musclaire“, només uns quants records de la gent que l’havia sentit cantar pel barri. Una llàstima de veu perduda, doncs la meva mare, quan escoltava òpera deia :
No ho fa gens malament aquest, però com el Musclaire, ningú!.