El mur de la injustícia

Fa molts anys que vaig néixer i mai no m’he sentit disposat a viure a la meva terra sense ser com sempre he desitjat: en llibertat.

Aquest anhel, va fer que de ben jove , anés amb gent que lluitava contra la dictadura franquista que va reprimir tots els drets dels catalans. Jo era molt jove, “el més petit de tots” com em deien.  Varem rebre quan ens enxampaven penjant cartells per la nit. Ells hi anaven més que jo… era com lluitar contra un mur.

Només quedo jo de tots aquells companys i molts més que no vaig poder conèixer, i tinc ràbia de veure com el sacrifici de molta gent sembla una història oblidada…

Mai no hem d’oblidar els que van lluitar contra el mur de la injustícia.

Sobre Miquel Pubill

M´agrada escriure el que em passa pel cap... dibuixar, pintar...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.