Inici » Pàgines d'ara » El meu gat Tito

El meu gat Tito

El meu gat Tito Un dia clar i transparent, vas formar par de la família. Mai havia somniat tenir una cosa tan deliciosa com tu. Eres petit, ros, pèl llarg i uns ulls verds. M’observaves amb curiositat, jo vaig sentir dintre meu un gran desig d’estimar-te, en aquell moment va néixer una empatia entre nosaltres.

Vas fer les mil i una entremaliadures, totes te les perdonava; vaig quedar-me quasi sense les meves plantes, cada dia havia de canviar els llençols, et feies pipí per tot arreu, tots els gats que havia tingut eren mol nets, més tu no sé per quina raó no ho vas ser, crec que ho feies inconscient. Vas anar creixent, i el teu comportament va anar canviant ja no feies tantes entremaliadures, vas estimar-me i m’ha donat molt de carinyo.

El matí vens a despertar-me, saps que tinc una cosa que molt t’agrada, i jo t’acaricio. El que més t’agrada és que et rasqui el cap, t’enfiles per tot arreu, t’agrada molt posar-te darrere la meva cadira i et passeges per tota la casa com si fos un carrusel.

Un dia va tornar la meva filla, amb una gateta que es diu Malu, és negreta molt espantadissa (té un trauma) la va trobar dintre del galliner i els pollastres la picaven… més amb el temps sou amigues i jugueu fent corredisses per tota la casa. Un altre dia, la meva neta va portar dues rates, això ja va ser massa!, les va posar sobre un armari, Déu meu, quin desordre!

Se m’ha passat per alt, també tinc una gosseta, es diu Kira, com és normal no acceptava tant d’aviram, i ha tingut sempre molta gelosia, i encara la té, però procurem fer-li moltes carícies, i ara sembla que ho accepta més…

Tito, perquè no marxessis vaig posar una mosquitera, doncs així no pots sortir;  els veïns no ho accepten …

Més tu ets molt independent, t’agrada descobrir que hi ha darrera els vidres. Un dia vas descobrir de passejar per sobre la berana del balcó, vas relliscar i pataplaf! vas anar a parar a la placeta que hi ha a baix, varen corre les meves netes i et van pescar. Des d’aquell dia durant molt de temps no ho vas tornar a  fer. Amb el temps se’t va esborrar el perill.

Un matí em va estranyar que no vinguessis. Et vaig buscar per tota la casa i ni rastre. Llavors vaig recordar que per un descuit havies marxat per la finestra. Vas caure fins a la placeta, més aquesta vagada no et vam trobar, vaig estar molt trista, vaig posar anuncis, més ningú va contestar. Varen passar vuit dies, ho vàrem anunciar per la radio, jo només pensava que estaries perdut, espantat i mort de fred, però en el fons del meu ésser tenia la esperança de que et recuperaria.

Tu volies la llibertat, però la llibertat té un preu i les seves conseqüències. Tanmateix tu només  ets un gat i no ho saps. La llibertat està dintre de nosaltres…

Varen passar uns dies, tot d’una va sonar el telèfon, una veu va dir: –Tinc el seu gat, fa dies el vaig trobar, fins avui no he sabut que el buscaven. Me’l va portar tot net i polit i amb molta recança va dir: –Si algun dia se’n  van de vacances me’l poden portar, jo el cuidaré. L’havia trobat arrupit a sota d’un arbre quan sortia de treballar a la una de la nit…

Ara el tinc altra vagada, estic contenta doncs em fa molta companyia, més quasi que estic avergonyida d’haver patit tant per un gat, quan hi ha tants éssers que passen fam i per sostre tenen els estels i el cel…

Més el govern diu que tot va bé, i darrera de les seves paraules per la TV, surt una velleta de 85 anys que li prènen la casa. Aquests sí que no viuen la realitat, per ells tot va bé, però només per ells…

Sobre Mercè Cardona

Sóc de Barcelona i vivia a Sant Andreu. Sóc disminuïda física i vaig amb cadira de rodes. Fa 13 anys vaig anar a viure a Monzón (Osca), una petita ciutat, un lloc cultural on sempre fan coses. Pinto, escric tinc un blog, vaig a dos grups de lectura, a nedar i he fet varies exposicions de pintura a l'oli. Tinc una casa molt acollidora: visc amb la meva filla, dues netes de 20 i 15 anys i una gosseta que li diem Kira. No tinc temps d'avorrir-me dons conviure amb tres generacions és caòtic.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *