El dia que van matar Puig Antich, a l’Institut

Institut Pere Alsius, de BanyolesEl dia que van matar Puig Antich, el 2 de Març del 74, jo era professor de l’institut Pere Alsius, l’únic institut que hi havia en aquell temps a Banyoles.

Aquell dia era dissabte. El dilluns al matí, a l’hora d’esbarjo, un grup d’alumnes ens va interpel·lar a alguns professors. Estaven indignats i atordits per la notícia i ens miraven com preguntant-nos què es podia fer. Vam sortir a fora i sota els arbres del passeig que hi ha davant l’institut es va improvisar una petita assemblea. Els nois i noies protestaven de la injustícia de matar un noi jove de 25 anys que era un idealista, que lluitava per una societat més justa, que no era un terrorista, que no havia matat expressament ningú, que la mort d’un policia es va produir en defensa pròpia quan l’anaven a agafar, en un tiroteig en el que ell també va ser greument ferit.

Nosaltres vam aportar una altra consideració: la injustícia de fer un “consell de guerra” no havent-hi guerra, d’aplicar un “tribunal militar” a un noi que era un civil, un tribunal en el que les persones que feien de jutge no eren jutges sinó militars. I la incongruència de que l’execució de la sentència no fos per afusellament, com es fa als militars, sinó fent servir un horrorós instrument, el “garrote vil”, que no existia en cap altre país del món, que semblava tret dels dibuixos de l’Espanya Negra de Goya.

Els alumnes no havien vist “El Verdugo”, la magnífica pel·lícula de Berlanga estrenada l’any 63, i no sabien què era el “garrote vil”. Quan els ho vam explicar no s’ho podien creure. És molt fort imaginar una persona lligada davant d’un pal amb una argolla de ferro al coll que el botxí prem fent girar una maneta fins escanyar-lo i que l’agonia pot durar bastants minuts. Una noia va preguntar si hi havia gent mirant-ho. Quan li vam dir que hi havia el director de la presó i altres autoritats la cara d’horror va ser general. Vam tornar a classe però amb cinc o deu minuts de retard i un professor no va deixar entrar als alumnes seus que venien de l’assemblea.

Al vespre la Guàrdia Civil va demanar explicacions al director de l’institut. Però l’assemblea havia estat fora del centre, fora de la seva responsabilitat. No ens va passar res.

Vist ara a distància crec que l’horrorosa mort de Puig Antich va contribuir a despertar consciències. El “garrote vil” ja no es va aplicar mai més i en arribar la democràcia es va abolir la pena de mort.

Crec que el món millora, però amb fluctuacions i amb una lentitud que ens exaspera. Sempre apareixen noves situacions d’injustícia que cal eliminar.

Aquesta pàgina viscuda, m’ha vingut al cap al llegir l’anterior: En record de Salvador Puig Antich, de l’Araceli.
Una primera versió publicada d’aquest article situava els fets en dilluns i no en dissabte.  El mateix autor ens n’ha enviat la versió corregida avui dia del 40 aniversari. Gràcies Joan  

 

Sobre Joan Serrat Montfort

Químic, professor d'institut jubilat. Vaig néixer a Barcelona l'any 33 però durant la guerra i postguerra vaig passar llargues temporades en un poblet de l'Alta Anoia. He treballat i viscut a Barcelona, Hospitalet, Onda (País Valencià), S. Feliu de Llobregat, Banyoles, Girona i, des del 78, a Salt. Soc pare de 4 fills i avi de 6 nets.

Un comentari

  1. La mort de Salvador Puig Antich va ser un de tants abusos d’un poder que va venir fruit d’un cop d’estat. L’estat encara aixafava qualsevol protesta que li pogués suposar alguna pèrdua de la seva parcel·la territorial. Poc els va importar la mort d’ell o d’un etarra o de qui fos. En aquells dies no es parlava de víctimes del terrorisme amb la facilitat que avui se’n parla, tot i que penso que s’obliden que les víctimes del terrorisme no poden ser només dels de l’ETA, ja que n’hi ha molts que no pertanyen a aquest grup terrorista.
    L’estat del ben desaparegut franco no solament va matar persones enemigues, sinó que també en va humillar i torturar moltes, tal i com van fer amb el nostre president de la Generalitat El Molt Honorable Lluís Companys. Per això als hereus directes del franquisme no les agrada la memoria histórica perquè quedarien masas en evidencia. Ara encara es piensen que espanya és seva i que poden fer amb els “espanyols” el que els vingui en gana.
    Tan en Salvador com les seves germanes van ser molt valents.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.