Inici » Pàgines d'estudi » El tabac i la llibertat

El tabac i la llibertat

El tabac i la llibertatL’altre dia vaig coincidir amb una noia –ara ja té fills grans- , que quan era adolescent havia estat alumna meva a l’institut. Parlant d’aquells temps em va sorprendre molt quan em va dir que gràcies a mi havia deixat de fumar. I que va ser per una cosa que es veu que vaig dir a classe:

Tan bonica com és la llibertat i amb el tabac es perd. Un no fuma quan vol sinó quan el tabac vol i és molt trist perdre la llibertat per un cigar.

No recordava aquesta frase però em van venir a la memòria les moltes vegades que, com a professor de química, havia parlat del tabac. Les vegades que havia explicat que el fum del tabac no és un gas que entra i surt dels pulmons, sinó que està format per finíssimes partícules d’un quitrà molt enganxós que s’agafa a tot el que toca: als vestits, als cabells i, sobretot, als alvèols pulmonars que són molt esponjosos. I que aquest quitrà conté infinitat de substàncies, algunes tòxiques i productores de dependència com la nicotina, i altres irritants i cancerígenes.

I com que m’agradaven molt els experiments els en feia un per demostrar-ho. Encenia un cigar (un “Ducados”) connectat a un tub de vidre que contenia cotó fluix humitejat. Amb un aparell del laboratori aspirava el fum fent-lo passar pel cotó que quedava de color marró. Després amb una mica d’alcohol treia aquella porqueria del cotó passant-la a un vaset. Evaporava l’alcohol i en el fons del vaset hi quedava un residu enganxós, pudent i fastigós. No calia gaire imaginació per veure que aquell residu hauria quedat enganxat als pulmons si ens haguéssim fumat el cigar. Un dia vaig portar el residu a la sala de professors i tots els col·legues fumadors van quedar horroritzats.

Però es veu que no va ser aquell experiment ni les meves explicacions teòriques el que va convèncer aquella adolescent. Va ser la paraula llibertat.

En aquell temps –parlo de la dècada dels 80- el tabac encara era ben considerat socialment. No es tenia consciència, com es té ara, dels danys que pot causar a qui fuma i als del seu entorn. S’anunciava a tot arreu amb imatges molt atractives i no hi havia cap advertència als paquets.

Però ara que ja tenim consciència del seus perills –bronquitis, emfisemes, càncers…- i del que costa deixar la dependència, ara que en els paquets hi ha truculentes amenaces… encara hi ha molts nois i noies adolescents que s’enganxen al tabac.

Potser en lloc de l’avís: “el tabac mata”, que per a un adolescent pot semblar una cosa remota, gens immediata, seria més efectiu posar-hi: “el tabac et prendrà la llibertat”, “si comences seràs esclau del cigar, en dependràs sempre més”.

Sobre Joan Serrat Montfort

Químic, professor d'institut jubilat. Vaig néixer a Barcelona l'any 33 però durant la guerra i postguerra vaig passar llargues temporades en un poblet de l'Alta Anoia. He treballat i viscut a Barcelona, Hospitalet, Onda (País Valencià), S. Feliu de Llobregat, Banyoles, Girona i, des del 78, a Salt. Soc pare de 4 fills i avi de 6 nets.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *