Inici » Pàgines de poble » De quan la llum va arribar al poble

De quan la llum va arribar al poble

Corrent elèctric als carrers de Prats de Rei. Imatge de l'autor.

A Els Prats de Rei la llum hi va arribar el 1917. L’àvia en tenia un record molt intens perquè l’arribada de l’electricitat va afectar l’hereu de la família.

Costa ara d’imaginar la vida en un poble quan encara no hi havia corrent elèctric.  Aquelles llargues i fosques vesprades d’hivern a la llar de foc aprofitant la seva llum vermellosa per cosir, desgranar pèsols, pelar patates, remenar l’olla de la verdura, atiar el foc acostant-hi tronquets, parlar… Aquells sopars amb la claror tremolosa d’un llum d’oli i després anar a dormir cadascú amb la seva espalmatòria encesa… Però el més impressionant era la foscor absoluta dels carrers quan no hi havia lluna. Si calia sortir s’havia de portar un fanalet amb una espelma.

Per això l’arribada de l’electricitat va ser pels pobles un fet memorable, un canvi de vida. Fanals al carrer, llum a les cases, làmpades sobre la taula del menjador, encendre i apagar el llum del llit estant, planxa elèctrica, poder tenir ball de nit per la festa major i música a casa amb les primeres gramoles i ràdios…

A Els Prats de Rei la llum hi va arribar l’any 1917. Jo no ho recordo, no soc tan vell, però la meva àvia m’ho havia explicat. Ella en tenia un record molt intens perquè l’arribada de la llum va afectar la seva família.

Era filla d’una casa del poble, però l’hereu de la casa i de les terres era el seu germà Simeó, tot i ser el petit. Aquest era el costum d’aquell temps, els nois tenien preferència. Amb els reis encara passa.

Però el Simeó va ser un “hereu escampa”: s’ho va malvendre i malgastar tot, “la suor dels meus pares” deia amb tristesa la meva àvia quan m’ho explicava i m’ensenyava les terres que ja no eren de la família.

I tot va ser per culpa de l’arribada de la llum al poble, va ser un “dany col·lateral”.

Dirigia la instal·lació del corrent un enginyer estranger –li deien “el Belga”-. Era un home ros, guapo i ben plantat que, a dalt de cavall, recorria el poble manant els operaris i fent el fatxenda. Es veu que era també molt faldiller. Amb l’excusa de comprovar si la instal·lació havia quedat bé, entrava a les cases i parlava amb les dones deixant-les embadalides. Era tan diferent dels pagesos del poble !

I ja podeu imaginar el que va passar: va seduir la dona del Simeó. Van quedar per trobar-se els dos en una fonda de Calaf, el poble veí, fent veure ella que hi anava a vendre  conills.

Però als pobles tothom es coneix i tot se sap. Abans que ella tornés el Simeó ja ho sabia i no la va admetre a casa. Diuen que ella trucava plorant:

—Simeó, sóc jo, obre’m, per favor.

I que ell li va contestar:

—No sé qui sou, no us conec, aneu a casa vostra.

I ella va haver de tornar a casa dels seus pares. Per sort no tenien fills. Al “Belga” aquell afer no el va afectar gens i deuria continuar les seves conquestes per altres pobles.

Però el Simeó va quedar molt tocat per l’escàndol i s’ho va vendre tot per anar-se’n i no tornar mai més al poble. Un ric del poble se’n va aprofitar comprant-li les terres a baix preu.

Va anar a viure a Barcelona i els diners se li van evaporar aviat. Un home de poble jove i sol deuria quedar enlluernat amb les temptacions que li oferia la gran ciutat. Va trobar feina a la CAMPSA i quan es va jubilar –amb una pensió migrada- vivia pobrament al barri de Can Tunis. Així va acabar aquell hereu per culpa de l’arribada de la llum.

La meva àvia, tot i haver tingut un gran disgust, no va renyir amb el seu germà. Al contrari, patia per ell i sovint l’anava a veure.

Aquest article s’ha vist 78 vegades.

 

Sobre Joan Serrat Montfort

Químic, professor d'institut jubilat. Vaig néixer a Barcelona l'any 33 però durant la guerra i postguerra vaig passar llargues temporades en un poblet de l'Alta Anoia. He treballat i viscut a Barcelona, Hospitalet, Onda (País Valencià), S. Feliu de Llobregat, Banyoles, Girona i, des del 78, a Salt. Soc pare de 4 fills i avi de 6 nets.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *