De ja fa molt …

Quan vaig néixer, la meva mare ho va passar molt malament, doncs vaig sortir amb un braç tocant-me el cap, i la llevadora va dir a la família que això era com un anunci de guerra.

La llevadora no  va fer cap premonició, doncs la guerra ja feia temps que es veia venir, amb aldarulls per tot arreu.

Ja més crescut, vaig saber que mentre em batejaven a la barcelonina plaça de la Bonanova, el meu oncle li va dir al meu pare : “mira si és important el teu fill que a fora estan tirant petards”.

Els petards, eren trets i tothom va sortir a corre-cuita de l’església que no va trigar a treure foc pels quatre costats fins quedar en ruïnes amb la cridòria dels “incontrolats”. Les forces d’ordre, segons deien, restaven aquarterades en una més que mala decisió.

Molta gent deia que amb moltes desencertades decisions del govern a tot arreu, no van fer altre cosa que obrir les portes a la victòria franquista.

Imatge histórica de l’antiga esglesia de la Bonanova ( abans 1909) . Wikimedia Commons.

Sobre Miquel Pubill

M´agrada escriure el que em passa pel cap... dibuixar, pintar...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.