Un cop d’espasa i un bon record

Pels anys vint del segle passat, el general Primo de Rivera, va agafar les regnes del país d’acord amb la monarquia i, com sempre, el més perjudicat va ser la llengua i els drets dels catalans.

Per aquell temps, el meu pare era del cor de l’Orfeó Gracienc com molta gent del barri barcelonès de Gràcia. Cert dia, van fer un concert on hi havia inclòs La Santa Espina (prohibida com d’altres). A mig concert, es va presentar la policia alertada pel botifler de torn i cames ajudeu-me a còrrer, però al carrer Astúries, els esperaven els guàrdies a dalt de cavall repartint cops d’espasa amb la baina posada. El meu pare, va rebre un cop al cap i mig estabornit va ser detingut junt amb quasi tots els components de l’Orfeó.

Van passar la nit detinguts, mentre el director de l´Orfeó, el mestre Balsells, feia els possibles per comunicar-se amb en Pau Casals. A mig matí de l’endemà, van ser alliberats; el mestre Casals, havia mogut tots els fils possibles.

Al cap d’uns dies, el meu pare va rebre junt amb els seus companys la notícia de que el mestre Pau Casals, havia aconseguit que l´Orfeó Gracienc, actuessin al Liceu junt amb el cor del teatre amb l’òpera de Verdi”Aida”.

El record inoblidable del meu pare.