Inici » Pàgines d'oficis i de feina » Anar a arreplegar un nen.

Anar a arreplegar un nen.

Joaquim Vayreda [Public domain], via Wikimedia Commons

fine-art-newborn-feet

Sabeu a què se’n deia “anar a arreplegar un nen”?

La meva àvia, Elvira Bosch  de Can Boulous de l’Esparra, es va casar amb el meu avi i va venir a viure a la casa pairal, a Can Mateu de Vilobí.

A part de portar la casa, la meva àvia era el que ara és una llevadora. Quan anava a assistir a un part, deien que havia anat a arreplegar un nen!

Es veu que era molt bona. Venien a buscar-la de tots els masos del voltant, de Vilobí i també de Brunyola i potser algun de més lluny i tot. Normalment hi havia d’anar a peu i alguna vegada, si hi havia sort, la venien a buscar amb una tartana.

Recordo que  l’hereu de casa explicava que no se n’hi havia mort mai cap, tota una gesta en aquells temps!

A més, l’àvia era qui es cuidava de la salut de tota la família. Recordo a casa una calaixera ben plena de potingues i bàlsams i un tros de terra dedicat exclusivament a les plantes medicinals.

Va ser una sort tenir una àvia com ella! Avui,  tinc un fill farmacèutic, no sé si això ho pot haver heretat d’alguna manera de la seva besàvia… qui sap!

Fotografia de Jane Allan a http://janeallanphotography.com/
Aquest article s’ha vist 54 vegades.

Sobre Miquel Bou i Grèbol

Vaig néixer a Can Mateu, una casa de pagès de Vilobí d’Onyar el 1947, d’on era el petit de vuit germans. Vaig viure a pagès fins que vaig anar a treballar a Santa Coloma de Farners on m'hi vaig casar i tenir fills. He treballat de fuster ebenista i en la venda de mobles fins que m'he jubilat. La jubilació m’ha tornat a acostar a la terra: ara cultivo un hort.

Un comentari

  1. escrius força be,n´espero uns quants més.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *