Anar a buscar gel

Venedor de gel, 1912Una galleda i 1 pesseta era tot el que feia falta per tenir una bona nevera. Ah! i les cames lleugeres per arribar a la Plaça de Vendre, on hi havia la màquina de fer gel, situada al soterrani, al menys a Sabadell. Sempre hi havia cua esperant que l’aigua convertida en barres de gel sortís ben recte de la màquina.

Llavors, l’encarregat de la feina, amb mono blau i botes impermeables, feia la cerimònia de partir la barra en trossos quadrats que costaven 1 pessetona cada un i que eren gelosament portats a casa per refredar les begudes i protegir els aliments més delicats. Tot un luxe…

L’endemà, la mare tornava a recordar: –S’ha d’anar a buscar el gel!

De passada, ja s’entrava a la lleteria per agafar el sifó que tindria l’honor de refredar-se dins la galleda que feia de nevera, una de les grans comoditats dels anys 50…

Sobre Maria Rosa Pi

Mestra jubilada. M'agrada l'escriptura creativa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.