Ara en diuen adoctrinar. Abans se’n deia “rentar el cervell” i n’hi havia bons especialistes pels anys quaranta del segle passat. De molt menut, vaig anar a una escola on hi havia un mestre que renyava a qui parlava català, fins que la meva mare li va “cantar les quaranta”. Per aquell temps, no es podia, però ella, ho va fer.
Vaig anar després a una escola on el fort era el catecisme, la història sagrada, la història d’Espanya i les lliçons de “formació” on la figura de Franco i els seus fets patriòtics, eren la salvació de tots. Només teníem una llengua, l’espanyola. I etc, etc, etc.
Molts, van quedar convençuts. Jo, com que sempre escoltava el que deien els grans, no em vaig deixar “rentar el cervell”. Com deia l’avi “qui fa cas de dels no volen la nostra llengua, no valen res”.